ES DESCOBÈRTA UNA NÒVA ESPÈCIA D’AUCÈL A PAPOA-NÒVA GUINÈA

Christian Andreu
0
Los ornitològs an descobèrt, en tot utilizar de camèras trapa, una nòva espècia d’aucèl a las montanhas meridionalas de Fold, en Papoa-Nòva Giunèa. La nòva espècia aperten al genre Ptilorrhoa e a la familha dels Cinclosomatidae, d’aucèls endemics d’aquela granda illa. Lo nòm de la familha d’aucèls vòl dire “Gemma balbusejaira” “Las gemmas balbusejairas son […]

GRANS CAÇAIRES

Christian Andreu
0
Erós 2026. Ester felin tanben vòu díser apartiéner au màger grop de carnivòrs de la planeta. Los felins tanben an harpas puntudas e dents poderosas. Que son caçaires plan actius dab de grans uelhs entà véder mélher pendent la nueit e las lors harpas que’s pòden amagar. Lo sol felin que pòt pas aquò har […]

ER AHAGGAR, ETH CÒR DERA NACION TOAREG

Christian Andreu
0
Se visitam jamès eth desèrt deth Sahara ei possible pensar que tot ei semblable, que tot ei un sense fin de dunes e pèira. Mès i a un lòc en aqueth desèrt, es montanhes der Ahaggar, qu’ei un trincament totau dera monotonia minerau deth Sahara. Ahaggar ei situat en sud argerian e demòre com un […]

DE DIOXID DE CARBÒNI TRANSFORMAT EN CARBURANT NÈUTRE

Christian Andreu
0
Una còla de cercaires coreans a pogut crear un catalisador de coire de bassa temperatura que pòt convertir lo CO2 en combustible net d’un biais rapid e economic. Lo catalisador tresmuda lo CO2 en compausants de combustible amb una eficiéncia e una velocitat recòrd. Segon  divèrsas agéncias internacionalas, lo novèl catalisador de coire-magnèsi-fèrre transforma lo […]

UA PLANTA QUE SUPÒRTA DINC A 48,8 ºC

Christian Andreu
0
Uei que volem que parlar de Tidestromia oblongifolia, ua planta que demora au desèrt de Val de la Mort, aus Estats Units, e qu’a ua caracteristica totaument estonanta, pr’amor que pòt créisher mei dab temperaturas extrèmas que la rèsta d’èstes vius, que non pòden pas suportar e que’n huégen. En efèit, qu’ei ua de las […]

REUS, UA CIUTAT MEDITERRANÈA

Christian Andreu
0
Non guaire lonh dera mar mediterranèa e apròp dera sèrra de Prades i a era ciutat de Reus, era capitau istorica, naturau e culturau dera  comarca deth Baish Camp. Ja hè temps qu’a mès de 110.00 abitants e demòre en ua comarca fòrça diuèrsa en paisatges mès tanben a nivèl uman. Eth passat dera ciutat […]