Home ISTÒRIA CAÇAIRES-COELHEIRES QUE HÈGEN PAN
CAÇAIRES-COELHEIRES QUE HÈGEN PAN
0

CAÇAIRES-COELHEIRES QUE HÈGEN PAN

0

Ei un descorbiment excepcionau. Diuèrsi arqueològs d’ua còla internacionau an descorbit rèstes de pan en un siti arqueologic en nòrd-èst de Jordan. Era epòca que demorèren ei hè 14.000 annades. E açò hè pensar qu’es caçaires-coelheires paleolitics ja hègen pan fòrça fòrça abans de çò que se pensaue. Au mens, 4.000 annades abans.

Es natufians visqueren un periòde de transicion.

Aguest descorbiment ei fòrça estonant pr’amor qu’enquia ara non se pensaue que grops de caçaires-coelheires paleolitics hègen pan en ua epòca tan anciana. Es rèstes analizades an confirmat era preséncia de pan hèt damb es ancessors des granatges utilizadi entà hèr pan ena zòna pendent eth neolitic, fòrça mès tard. Pr’açò son es prumères rèstes de pan jamès hètes pera humanitat. E pr’açò son extraordinàries.

Segontes açò, ara es arqueològs poiràn confirmar scientificaments qu’era produccion de pan basada en granatges sauvatges serie fòrça mès anciana e qu’açò aurie balhat era idèa as ancians caçaires-coelheires que se podie cultivar granatges entà auer mès pan. Açò aurie ajudat a espandir era revolucion agriculturau hèta durant eth periòde neolitic, que se produsic mès tard.

Un descorbiment non demorat

Eth descorbiment arribèc quan ua còla d’arqueològs des universitats de Copenaga, Londres e Cambridge aurien hèt analitzar es possibles rèstes de minjar que i podien auer en lòcs damb rèstes de huec trapades en Shubayqa 1, un campament arqueologic de caçaires-coelheires natufians, que visqueren ailà hè 14.000 annades.

Es caçaires-coelheires paleolitics ja hègen pan fòrça fòrça abans de çò que se pensaue. Au mens, 4.000 annades abans.

“Es natufians sigueren un grop de caçaires-coelheires que visqueren un periòde de transicion en qu’èra gent venguie mès e mès sedentària e cambièc era dièta – çò diguec Tobias Richter, cap dera còla-. Eth descorbiment ei era evidéncia scientifica mès anciana jamès trapada de produccion de pan. Hèr pan ei un trabalh long e dificil. E açò vò díder qu’aimauen fòrça eth pan. E açò dilhèu ajudèc a començar a plantar granatges mès tard e non los arrecuélher coma auien hèt enquia eth moment”.

Es rèstes de pan sigueren analizades dempús que un microscòpi electronic dera universitat College of London confirmèsse era sua preséncia, totauments inesperada. Totun, solament sigueren trapades pr’amor qu’aguest laboratòri a un nàu metòde entà descobrir rèstes de pan e d’autes aliments en utils preïstorics.

Eth descorbiment ajudèc era còla arqueologica a auer mès argent entara recèrca. Atau ac confirmèc eth Conselh Danés entara Recèrca Independenta. Açò ajudarà a hèr mès recèrca en aguest camp e de manèra mès prigonda. Es resultes dera analisi microscopica deth pan de Shubayqa 1 (en desèrt Negre de Jordania) sigueren publicades en jornau online Proceedings of the National Academy of Sciences.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.