Home SCIÉNCIA VIATGES AR IPERESPACI, LÈU
VIATGES AR IPERESPACI, LÈU
0

VIATGES AR IPERESPACI, LÈU

0

Toti sabem qu’era possibilitat de viatjar en espaci qu’ei aué un shinhau de sciéncia-ficcion pr’amor que solament tà arribar a Mart calerie mès de dus ans e aquerò que poirie provocar grèus problèmes ena santat des astronautes. Era conclusion ei clara: s’auem de viatjar en espaci —e fin finala ac auram de hèr totun– ac auem de hèr d’ua auta forma. Jos ues autes condicions.

Pr’amor d’aquerò era notícia qu’arribe de NASASpaceflight.com ei estonanta, agradiva e mos hè veir qu’arren non arture era evolucion umana. Segontes aqueth observatòri exterior dera NASA, eth centre espaciau Johnson dera NASA aurie sajat ua naua forma de viatjar –en anglés aperada Electromagnetic Propulsion Drive (EM)– que poirie hèr plan mès aisits es viatges en espaci laguens eth nòste sistèma solar.

Ja que damb era imaginacion poiríem comparar er EM damb es viatges ar iperespaci non ei ben-ben atau, ja que un viatge hèt damb aquera tecnologia harie qu’un viatge entara Lua demorèsse solament quauques ores e un viatge entà Mart solament 70 dies.
Era tecnologia der EM ei crear ua propulsion que non utilize nat propagador. Atau es microondes electromagnetiques son lançades ath torn d’un horat conic d’ua forma qu’era energia electrica ei transformada dirèctaments en corrent. E maugrat qu’aquera tecnologia sigue, peth moment, teorica, era NASA e diuèrses agéncies espaciaus chineses ja an confirmat que s’a hèt diuèrsi experiments e qu’es resultats son estats boni.hyperspace

“Es resultats des experiments damb Radio Frequencia –confirme era equipa scientifica dera NASA qu’a hèt er estudi– mòstren qu’era propulsion electrica ei un sistèma solet que produsís ua fòrça que non se pòt comparar damb nat fenomèn electromagnetic classic e que demòstre potenciauments ua interaccion damb eth plasma virtuau espaciau”.

En 2012 ua equipa de scientifics chinesi creèren era sua version d’aqueth sistèma EMdrive e trobèren que foncionaue en tot generar pro corrent entà hèr foncionar un satellit. Dempús, en 2013, un scientific american convencec era NASA de sajar, ath sòn torn, aquera nauèra forma de propulsar elements a trauèrs der espaci. Lèu se harà tèsti tà verificar e validar es resultats e sajar d’utilizar-les enes viatges espaciaus. Solament pensar-i ja mos hè contenti. Un pas mès dera evolucion umana.

Christian Andreu