Home DIVÈRSES LOS CANS AJUDAN A REDUIRE L’ESTRANSI DELS MAINATS
LOS CANS AJUDAN A REDUIRE L’ESTRANSI DELS MAINATS
0

LOS CANS AJUDAN A REDUIRE L’ESTRANSI DELS MAINATS

0

Èra quicòm que totes los adultes ja aviam vist fa de temps. Quand un mainat es amb un can lo mainat es mai content e aquò vòl dire que tanben a, benlèu, mens d’estrès. Los cans fa de temps que son utilizats dins los espitals per sonhar o téner companhiá a de mainats en fasa terminala. E se o caliá poder confirmar scientificament, los cercaires venon de o far. La conclusion demostrèt que la realitat es parièra amb çò qu’espepissam jorn après jorn.

En aquel estudi, los cans poguèron mostrar, doncas, que pòrtan un bon supòrt als mainats.

L’estudi, publicat dins la revista numerica Social Development, confirmèt que los cans son un supòrt qu’a pas de prètz pels mainats , sustot en situacions d’estransi. Per ensajar de trobar se los cans èran de companhs essencials als mainats, una còla de las universitats estatunidencas d’Arizòna e Florida realizèron una experiéncia sus mai de 100 mainats que lors edats èran compresas entre 7 e 12 ans, amb e sens lors cans.

Aital, los mainats patiguèron una sesilha de trabalh amb d’exercicis de calcul mental e una autra espròva ont avián de parlar en public. En tot o far, los cercaires estudièron los nivèls dels mainats a travèrs del cortisòl ormonal. Los mainats poguèron passar la meteissa espròva un primièr còp amb lors cans e sens los cans puèi.

Los cans ajudan a reduire l’estransi infantil

“La recèrca mostrèt que los mainats qu’avián lor can amb eles avián manifestat un nivèl d’estrès plan mai pichon –çò diguèt Darlene Kertes, cercaire del Departament de Psicologia de l’Universitat de Florida–. L’estransi que mostrèron los mainats foguèt plan mai reduch s’avián lors cans, per comparason amb eles que se l’avián pas”.

Pendent l’estudi los cercaires volguèron contrarotlar constantament los nivèls d’estransi dels mainats. Per o poder far prenguèron de mòstras de saliva dels mainats abans e après lor far parlar en public. Aital podián conéisser los nivèls del cortisòl que dins la vida reala e en situacions d’estransi s’activa dins lo còrs uman.

Quand un mainat es amb un can lo mainat es mai content e aquò vòl dire que tanben a mens d’estrès.

La conclusion de l’estudi poguèt demostrar que los mainats qu’avián mens estransi èran los mainats que servavan lors cans amb eles. Los autres mainats èran mai estransinats, çò confirmèt Kertes.

“Quand los cans èran prèp dels mainats aquestes manifestavan de nivèls de cortisòl mai nauts –çò afirmèron los cercaires–. Los cans poguèron mostrar, doncas, que pòrtan un bon supòrt als mainats, mai encara que lors quites parents, e aquò a un moment que lors capacitats per contrarotlar l’estransi emocional e biologic encara a de créisser”.

Ara, la meteissa còla de cercaires vòlon contunhar l’estudi perque de contrarotlar l’estrès entre 7 e 12 ans aurá de consequéncias emocionalas per la santat e lo bonaür dels mainats pendent l’edat adulta. E se los cans ajudan a o far, cal situar melhor perqué e cossí se debana aquel fach.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.