Home TECNOLOGIA BASTIRÀN LÈU UA ESTACION ESPACIAU ENA LUA
BASTIRÀN LÈU UA ESTACION ESPACIAU ENA LUA
0

BASTIRÀN LÈU UA ESTACION ESPACIAU ENA LUA

0
0

Eth camin dera exploracion espaciau contunhe pòc a pòc mès damb fermetat. Poténcies ena corsa espaciau an signat un acòrd entà bastir ua base lunar qu’aurà d’èster bastida abans de 2030. Entre es qu’an signat er acòrd Russia, Estats Units, Japon, Canadà e era Agéncia Espaciau Europèa (EEA).

Era naua estacion lunar aurà tres mòduls e serà ua base de supòrt entara exploracion dera pròpria Lua.

Era notícia arribèc hè pòc dempús dera signatura d’ua declaracion publica en Adelaida (Austràlia) per aguesti païsi e agéncies espaciaus. Segontes aguesti, era bastida dera naua base espaciau ena Lua aurà d’èster un prumèr pas pes cosmonautes en sòn camin entà Mart. Era agéncia espaciau russa ja a anonciat qu’aquera començarà lèu d’èster bastida.

Er acord hè part deth projècte Deep Space Gateway (Pòrta entar Espaci Prigond) e començarà damb era bastida d’ua estacion espaciau naua en espaci abans d’arribar ara Lua. Atau, qu’era Estacion Espaciau Internacionau poirie finir es sons servicis entara umanitat pr’amor qu’ei ja pro vielha (siguec bastida en 1998) e ne cau auer ua auta mes naua. Segontes es païsi que la bastiren poirie finir en er an 2024.

Un acòrd internacionau de prumèr orde

Era sintonia qu’an mostrat sustot Russia e es Estats Units entara signatura d’aguest nau acòrd espaciau ei naua e susprenenta. Enquia aué toti dus païsi avien lutat entre eri ena corsa espaciau e solament comencèren a collaborar hè pòqui ans. Ath delà d’açò, an disputes contunhes en d’auti ahèrs coma era luta d’espies mondiau, era guèrra siriana e eth poder nuclear qu’a d’aver Corèa deth Nòrd.

Totun, qu’era signatura arribe dempús que Russia anoncièsse era sua intencion de bastir ua estacion ena Lua entà entrenar es cosmonautes russi en sòn camin entà Mart. E China tanben a anonciat que harà çò de madeish.

Era signatura entre americani, russi e europèus basèc er acòrd en es normes internacionaus que seràn aplicades en espaci en futur. Eth lòc der acòrd siguec eth Congrés Internacionau d’Astronautica. Era tòca qu’ère trabalhar amassa entà aver mès beneficis ena corsa espaciau.

“Aumens i a cinc païsi que trabalhen ena bastida des sues pròpries navetes espaciaus tripulades – çò diguec Igor Komarov, director generau dera agéncia espaciau russa Roscosmos -. Entà arrestar problèmes futurs ena cooperacion tecnica calie amassar ua partida des normes espaciaus qu’es diferenti païsi trabalhen cadun en tot hèr productes desparièrs e amassa podem bastir lèu ua estacion internacionau ena Lua”.

Atau, er acòrd prevé era utilizacion des navetes espaciaus russes Proton e Angara entara bastida dera naua base lunar e tanben era utilizacion d’ua naveta fòrça grana que Roscosmos ara bastís.

“Eth concèpte de Pòrta entar Espaci Prigond ei un bon exemple de collaboracion entara futura exploracion espaciau – çò confirmèc Robert Lightfoot, director interin dera NASA-. E era reaccion dera agéncia espaciau russa Roscosmos ei fòrça positiva. Era tòca dera naua estacion serà èster un punt de partida pes missions tripulades entà Mart o d’autes destinacions finaus deth Sistèma Solar”.

Era bastida dera naua base espaciau ena Lua aurà d’èster un prumèr pas pes cosmonautes en sòn camin entà Mart.

Aqueri viatges serien hèti en veïculs “damb mes d’ua utilizacion e damb propulsion quimica e electrica – çò ahigèc Lightfood-. Era prumèra fasa dera bastida d’aguesta estacion lunar serà amiar tres moduls dera futura estacion – un entara energia, un aute entàs cosmonautes e eth tresau que serie un laboratòri – ena Lua”.

Segontes aguest nau acòrd internacionau donques, era naua estacion lunar serà ua naua colonia umana a on es cosmonautes s’arturaràn abans de hèr camin entà Mart. Ena Lua serà a on seràn probades tanben totes es naues tecnologies entà hèr aqueth viatge. A mès, serà ua base de supòrt entara exploracion dera pròpria Lua. Era naveta SLS – qu’ara bastís era NASA – tanben serà utilizada entà viatjar enquiara Tèrra, amassa damb es navetes tipe Orion.

Era naua estacion lunar aurà tres mòduls – un entà agir era energia, un dusau entara vida vidanta des cosmonautes e un tresau qu’aurà un laboratòri scientific. Segontes er acòrd signat ara, era estacion serà bastida abans der an 2030 e s’enviarà ua mission tripulada que demorarà un an ena Pòrta entar Espaci Prigond – aguest que serà eth sòn nòm – entà demorar ailà pendent un an e demostrar atau que totes es tecnologies necessàries ena Lua foncionen ben abans d’iniciar eth camin entara conquista umana de Mart.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu

Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l’occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *