Home TECNOLOGIA MENS DE MESSATGES NEGATIUS PENDENT LA NUÈCH
MENS DE MESSATGES NEGATIUS PENDENT LA NUÈCH
0

MENS DE MESSATGES NEGATIUS PENDENT LA NUÈCH

0
Las emocions son desparièras segon l’ora del jorn o de la nuèch.

Mens de messatges negatius durant la nuèch. Aquò es la resulta d’un nòu estudi fach e publicat sus Internet sus las emocions umanas a respècte de l’ora del jorn o de la nuèch. Es lo primièr estudi jamai fach que liga d’emocions umanas a l’orari, e foguèt publicat dins lo numeric Royal Society Open Science.

 “L’arribada dels rets socials cambièt d’un biais prigond la manièra d’exprimir las emocions e cossí parlam, çò declarèt Lucas Bietti, de l’Universitat de Sciéncia e Tecnologia de Norvègia, que dirigiguèt aquel estudi. Mas la quita tecnologia tanben ajuda plan los cercaires a l’ora de seguir, gaireben al meteis moment, cossí los umans exprimisson lors sentiments e emocions de long del temps”.

Emocions a l’entorn de las personas

Las emocions negativas son plan mens presentas abans las uèch del matin.

D’efièch, los cercaires d’aquela còla analisèron mai de 7 milions de messatges postats sus Twitter qu’avián qualque relacion amb la frasa “Ieu soi” (“I am”) als Estats Units, e trapèron que las emocions negativas son plan mens presentas abans las uèch del matin, mas que creissián de mai en mai segon l’avançada del jorn e fins a mièjanuèch. A mai, las personas que foguèron estudiadas a travèrs de lors messatges sul ret social de Twitter, mostrèron tanben de signes (las celèbras emoticònas) mai negatius que positius pendent lo jorn. E mai encara a la mitat de la setmana. Un fach que cambiava a comptar de dissabte.

“Las emocions son desparièras segon l’ora del jorn o de la nuèch, çò diguèron los cercaires. Son fòrça mai negativas pendent lo jorn e al començament de la setmana. Totun, los messatges positius son postats mai sovent pendent la nuèch e la dimenjada. Ara, çò que cal, çò apondèron, es estudiar amb prigondor perqué se manifèstan mai las emocions negativas pendent lo jorn e pas tant durant la nuèch. Aquò qu’ajudariá a melhor comprene quina relacion los umans entretenon amb la tecnologia sociala. E benlèu a ajudar mai las personas que creson que vivon pas en societat”.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.