Home SCIÉNCIA TRAPEN ETH SECRÈT DERA ARÒMA DERA TRUHA NERA
TRAPEN ETH SECRÈT DERA ARÒMA DERA TRUHA NERA
0

TRAPEN ETH SECRÈT DERA ARÒMA DERA TRUHA NERA

0

Eth secrèt dera aròma dera truha nera deth Perigòrd a estat revelat. Atau ac a hèt ua equipa scientifica en un nau estudi publicat ena revista Journal of Proteome Research. Era clau serien un grop de proteïnes, 9 des quaus hèn era sua aròma unica.

Trufa
Eth secrèt dera aròma dera truha nera deth Perigòrd a estat, fin finau, revelat.

Era truHa nera deth Perigòrd, Tuber melanosporum, qu’a eth sòn nom deth Perigòrd occitan, ei era trufa mes valorada ena codina internacionau. Se’n pòt trapar jos casses e averanèrs e normauments ei recuelhuda ena tardor e tanben pendent er ivèrn.

Aué era sua aròma ei considerada coma ua des mès exòtiques e eth sòn prètz a arribat enquias 900 dolars per liura. E maugrat qu’ena codina tostemps a estat fòrça avalorada, non a estat enquia ara qu’era sciéncia l’a volut estudiar.

Eth nau estudi, que contunhe un aute que ja s’avie hèt en 2010 e qu’avie desvolopat eth genòma sencer dera truha, a estat realizat per una equipa de scientifics damb Mark Baker coma cap. Eth sòn objectiu ère anar mes luenh deth sòn codi e trapar es secrèts dera sua aròma.

Era clau son es proteïnes

truffles
Era clau dera sua aròma son es proteïnes; solament 9 ne hèn ua trufa unica ena planeta.

Aguesta equipa a utilizat tecniques bioinformatiques e proteomiques entà hèr ua base de donades scientifica e poder atau trapar quines èren es proteïnes que hègen d’aguesta truha deth Perigòrd era mes aimada en tota era planeta.

Er estudi confirmèc qu’era truha deth Perigòrd avie mes de 13.000 proteïnes. D’aguestes, solament 2.500 èren parières as d’autes misharnons e solament 9 d’aguestes proteïnes èren es que hègen dera sua aròma un hèt unic en tot eth mon.

Après hèr er estudi, eth sòn cap Mark Baker, a volut soslinhar qu’ara era truha nera deth Perigòrd ei fòrça mes ben comprenuda e qu’es vertadières arrasons dera sua aròma e perhum an deishat d’èster un secrèt scientific.

Christian Andreu