La Catalonha voida. Aquela es la tòca del projècte “Vilas Abandonadas. Un eiretatge universal per la coneissença e desvolopament del territòri.”, organizat per l’Institut Ramon Muntaner, l’Universitat Autonòma de Barcelona e la Coordinatritz de Centres de Lenga Catalana. Una radiografia d’aquela realitat, vilas que per divèrsas causas son estadas abandonadas.
Los nuclèus demografics analisats son aqueles que son totalament desabitats, aqueles qu’an solament populacion sasonièra o aqueles amb una populacion inferiora a trenta abitants, dels territòris de lenga catalana. Ongan son estats catalogats mai de mil nuclèus, sustot a Catalonha, en creant un còrpus amb de fotografias, d’entrevistas, de mapas… per ofrir un mosaïc complet de la situacion d’aquelas vilas, cossí explica lo vicerector de Relacions Internacionalas de l’Universitat Autonòma de Barcelona e un dels directors del projècte, Òscar Jané.
Una situacion malaisida
Divendres 4 d’Abril a la sedença de l’Institut Transfronterièr Francocatalan de Perpinhan foguèt celebrada una reünion per analisar la situacion a las comarcas de la Catalonha del Nòrd. Aquel territòri a viscut una evolucion fòrça desparièra entre la Plana del Rosselhon e las comarcas pirenencas de montanha. Una concentracion (“metropolitizacion”) a l’entorn de Perpinhan e un despoblament de las comarcas de montanha, e amb l’arribada de populacion d’autres departaments franceses que cèrca una autra qualitat de vida. Pendent los darrièrs dos sègles la comarca del Valespir a redusit la siuena importància demografica dins de l’ensems de la Catalonha del Nòrd; del 33% al 12% de la populacion totala del territòri.
Lo professor Nicolas Marty de las Universitats de Tolosa e de Perpinhan ofriguèt una conferéncia amb lo títol “Despoblament de la Catalonha del Nòrd. Sègles XIX e XX. Estat de la question”. En aquela interessanta conferéncia, lo professor Marty distinguiguèt tres periòdes.
Entre los ans 1790 e 1850, las comarcas catalanas del nòrd visquèron una estructura demografica tradicionala, e un important creissement vegetatiu, malgrat las incidéncias de la Revolucion Francesa o las guèrras napoleonicas.
Mas dempuèi l’an 1850, amb l’arribada del tren a Perpinhan (1858), los fluxes migratòris cambièron. Fòrça joves catalans del nòrd emigrèron a d’autres departaments franceses, del temps qu’arribava tanben de populacion d’autras províncias e d’autres païses (l’an 1921 gaireben lo 15% de la populacion de la Catalonha del Nòrd èra nascuda defòra del territòri francés). La filloxèra (una epidèmia del rasim) e la Primièra Guèrra Mondiala redusiguèron la populacion, del temps que las comarcas pirenencas, amb unas condicions de vida mai complicada, perdián força populacion e la Plana del Rosselhon ne ganhava.
Dempuèi l’an 1960, lo creissement demografic contunha. Los fluxes de populacion (immigracion e emigracion) son mai importants. L’arribada de retirats franceses en cercant de melhoras condicions, dels immigrants de defòra del continent europèu, e l’establiment de joves familhas en qualqu’unes nuclèus en cercant una vida mai tranquilla, son estats qualqu’unes dels factors d’aquela granda transformacion.
L’istorian de l’Universitat de Perpinhan Lluís Dagues expliquèt com la siuena recèrca a trobat dins la comarca del Conflent realitats fòrça divèrsas e dinamicas contràrias, amb qualques vilas qu’an solament populacion sasonièra (vacanças), de nuclèus abandonats, d’autras recuperadas per la siuena proximitat a nòus nuclèus industrials…
Las aportacions del geograf Joan Molina sus las causas d’aqueles cambiaments demografics foguèron tanben interessantas e l’impacte sus la lenga catalana (abitualament negatiu). La directriz de l’Institut Ramon Muntaner e d’aquel projècte, Maria Carme Jiménez presentèt lo jòc “La clau ets tu”(La clau ès tu) consacrat als estudiants per soscar sus aquela realitat. Mai d’informacion (en catalan) http://poblesabandonats.cat/
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
