Home DIVÈRSES L’OCHOTONA ILIENSIS
L’OCHOTONA ILIENSIS
0

L’OCHOTONA ILIENSIS

0

Ochotona iliensis, tanben coneguda coma pica d’ili, son d’estonants lagomòrfs apertenents a la familha dels Ochotonidae, e seriá un pichon mamifèr familha dirècta de lèbres e conilhs.

Ochotona iliensis foguèt descobèrta per Li Weidong al nòrd-oèst de la China, l’an 1983, e la nomentèt pichonèl conilh magic. Pasmens, uèi, lo nom comun d’aquel animal pus usat es lo de Pica d’Ili, que fa referéncia a la vila prèp de la region ont foguèt descobèrta.

La Pica d’Ili es un animal erbivòr que manja d’èrba als prats de nauta montanha. Tanben se noirís de plantas e lo sieu abitat natural son las zònas pus ponchudas de las montanhas de Tian Shan, al nòrd-oèst de China.

Son d’animals de mesura pichona que, amb la coa, fan gaire mai de 20 centimètres de longor. Las siás aurelhas son plan grandas e la siá pèl es de color grisa, amb de pichonèlas tacas de color bruna.

Aqueles pichons rosegaires son adaptats a viure jos condicions de freg extrèm en las montanhas de China en epòca ivernala. Demòran en de traucs bastits jos la tèrra en de nautors geograficas que pòdon se situar entre 2.800 e 4.100 mètres.

Un abitat plan menaçat

Vivon isolats en la part nauta de las montanhas de Tian Shan, e e mai se son de predas naturalas d’aucèls carnivòrs o encara de volps, la siá màger menaça, es veire coma son abitat s’arrèsta pas de trincar pr’amor del cambiament environamental e l’espandiment contunh e sens arrèst de l’èsser uman. Per ansin, los darrièrs ans perdèt ja mai del 70% de son abitat tradicional.

Coma fòrça espècias que demòran en de grandas nautors son plan sensibles als cambiaments environamentals e lo primièr còp que foguèt estudiada la siá populacion mondiala en 1983 lo nombre final d’especimèns venguèt amb sonque 2 900 individús e pro.

Puèi, en l’annada 2 000 sonque ne demoravan ja 2 000 especimèns e en l’an 2015 se pensa que lor nombre s’èra redusit fins als 1 000 individús. Per aquò, uèi es una espècia classificada coma espècia en grand dangièr d’extincion.

A l’ora d’ara son d’animals plan protegits, pr’amor que son una espècia plan menaçada de la planeta tota. Pamens la siá populacion contunha, uèi lo jorn, d’amendrir segon l’Union Internacionala per la Conservacion de la Natura (UICN).

Un article d’Andrés López*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.