
Podem díser que lo huec de las darrèras annadas provoquè l’extincion deus coalàs en Austràlia ? Podem díser que l’espècia suberviscó, mes adara los cercaires crédian que los coalàs poirén dessaparéisser, fin finau, deu continent on demorèn de milions d’annadas a e per tostemps. La causa qu’ei la clamidia, ua grèva malaudia que poiré provocar lèu la fin d’aquera beròja espècia oceaniana.
Quan los cercaires tròban uei un coalà malaut qu’ei miat lèu a l’espitau deu Santuari de la Vita Sauvaga de Currumbin, a Queensland. Totun, e maugrat qu’abans arribavan pas guaire coalàs, aquera annada que n’i a centenars, e i a pas pro vaccins entà tots. Lo parc qu’ei plen de coalàs malauts que demoran a se poder garir entà tornar a la vita salvatje, Mas pas tots pòden recévre lo vaccin, pr’amor qu’ei plan car e, tanben i a pas pro vaccins.
La clamidia que tuè dejà milèrs de coalàs e los cercaires, maugrat non pas estar segurs, que creden que solament ne demorarén haut o baish 50.000. Solament hè qualcunas decadas qu’èra possible veire coalàs au jardin de l’ostal, mes uei l’espècia que diminuí dinc a un 80%, e los scientifics ne son pas segurs que l’espècia sobreviurà aquera òrra malaudia.

Lo declin de l’espècia
“Que i a milèrs de coalàs dab clamidia, çò digò lo doctor Pyne, d’aqueth espitau. Ne podem pas balhar lo vaccin a tots las personas qu’arriban dab coalàs malauts. E que cau, sovent, practicar l’eutanasia, pr’amor que volem pas véder patir mei los coalàs”.
La clamidia qu’ei ua grèva malaudia que provòca ua infeccion bacteriana e que pòt estar mortau. Que provòca conjuntivitis aus coalàs. Tanben ua infeccion aus genitaus e lo sistèma urinàri e los animaus que pateishen plan pr’amor d’aquera òrra malaudia. Que i a centenars que dèvon pérdre lo lor sistèma reproductiu entà sauvar la vita e pr’amor d’aquerò que n’i a de mei en mei que poiràn pas jamei tornar a se reprodusir.
La clamidia qu’ei presenta dens autas espècias marsupiaus australianas, mes pas generaument ad aquestes nivèus autan hauts. Que son autan hauts que los cercaires dejà parlan obèrtament de pandemia. Segon los expèrts australians, mei de la mieitat de coalàs de Queensland e de Nova Galas deu Sud qu’aurén clamidia e aquò qu’entrainè ua reduccion de mai de l’80% de l’espècia dens aqueths estats australians.
Lo governament australian que comencè de balhar vaccins entà la clamidia ne hè pas guaire, a travèrs de l’Universitat de Tecnologia de Queensland e de l’Universitat de la Còsta deu Solei. Cada dia que capturan coalàs entà los vaccinar, mes hèra especimèns ne’s recupèran pas jamei de la malaudia e, maugrat demorar vius, que demoran infertiles.
Adara, ua equipa de cercaires qu’enviè un vaccin navèth au governament australian entà demandar lo poder usar a escala nacionau. Mes quan arribe lo permís, quants coalàs auràn dejà mòrt pr’amor de la clamidia ? E aquò que los cercaires dejà comencèn de desvolopar vaccins contra la clamidia dejà mei de dètz annadas a.
“Que cau causir estrategicament qualcunas populacions de coalàs e los vaccinar entièras. Solament atau poirem arrestar lo lor declin, çò digò lo doctor Phillips. Qualcunes vaccins dèvon estar administrats dus còps, e aquò qu’empacha tanben de salvar mei coalàs pr’amor deu nau cost economic deu vaccin”.
“Dab lo vaccin non i a pas pro, çò digón hèra cercaires australians. Non sabem pas se lo vaccin generau arribarà a temps e, se aquò se debana, que poiré dejà estar tard entà sauvar l’espècia. Lo vaccin deuré aver estar balhat a tots los coalàs mei de dètz ans a”. Qu’esperam que serà possible e que calerà pas díser adieu a ua de las mei beròjas espècias de la planeta.
La Redaccion
Fotografia principau: Globetrotteur17/CC.
Lo ligam suu Ràdio País :