Lo panda roge (Ailurus fulgens), tanben conegut coma pichon panda, aperten a la familha dels Ailuridae. Es un mamifèr omnivòr que demòra en cèrts airals de montanha de l’Imalàia, mai que mai al sud de China, Botan, Nepal, Birmània e Índia.
Es un tras que bèl mamifèr que demòra sustot en de regions amb de bòsques de bambó, e pr’açò a de besonh de climas umits e suaus. Totun, e pr’amor dels braconaires, es dins la lista d’espècias menaçadas e tanben es plan protegit als païses ont viu.
La forradura del panda roge es roja, long e suau e un pauc mai escura al dejós de l’animal. La sieuna coa es plan longa e amb d’anèls de color bruna. Las pautas anterioras son mai cuèrtas que las posterioras e pòt arribar a far fins 60 cm de nautor. Lo pes normal es situat entre 3 e 5 Kg e es plan caracteristic trapar de tacas blancas a la sieuna fàcia qu’ajudan a identificar los especimèns.
Son d’animals que demòran solets pr’amor que son plan territorials. Lo panda roge es mai que mai nuechenc e se noirís de bambó. Totun es tanben un mamifèr omnivòr que pòt manjar plan pichones mamifèrs, d’aucèls e d’uòus.
Doas sosespècias actualas
Lo panda roge se pòt dividir uèi lo jorn en doas sosespècias, lo panda roge occidental e lo panda roge styns, amb de mesuras màgers que l’anteriora sosespècia. La sieuna populacion a l’actualitat serián aperaquí 2 500 especimèns a la natura. Pasmens, n’i a de mens en mens pr’amor de la desforestacion umana e los braconaires.
Lo panda roge es un mamifèr originari del sud d’Asia. La gòrja del flume Brahmaputra es considerada la divisin naturala entre ambedoas espècias, lo panda roge occidental e lo panda roge styns, que demòra mai sus l’airal oriental d’aquela region.
L’abitat natural del panda roge déu èsser situat en d’airals nauts, entre 2 000 e 4 500 mètres amb de forèsts e clima suau e una temperatura totjorn superiora als 10 ºC. Se fa freg es normal de los trobar en d’amagatals dins d’abres vielhs e se fa calor sus las brancas d’arbres. Es mai rar los veire sul tèrra.
Un article d’Andrés López*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion
