Home ASTROFISICA LO 9en OBJÈCTE
LO 9en OBJÈCTE
0

LO 9en OBJÈCTE

0

A un 9en objècte lo nòstre sistèma solar ? Un 9en objècte, perqué pas, mas quala es la sieuna natura ?  Una planeta gasosa giganta, una Super Tèrra (una planeta rocassuda), un trauc negre pichon, un amàs d’astéroïdes,… ?

Es en 2016 que faguèron la una dels jornals scientifics dos astronòms del CALTECH (California Institute Of Technology). Faguèron mòstra de la preséncia de quicòm mai en delà de Pluton la nana a l’entorn de 30 miliards de quilomètres del Solelh, la lor analisi dels moviments de las orbitas dels objèctes transneptunians.

Una planeta benlèu giganta

Poriá èsser una planeta giganta que semblariá Neptun (una giganta gasosa), un còrs celèst captat pel Solelh o que seriá estat format a la debuta de la formacion del sistèma solar e qu’auriá mudat luènh d’el. Seriá tanben el qu’auriá desturbat las orbitas dels còrs celèstes pichons. Fins ara, degus a pas descobèrt aquel còrs. Aquí pas res d’estonant. Seriá tant luènh, als confins del sistèma solar, e lo sieu moviment d’una tala lentor (vista de la Tèrra) e d’una luminositat tant flaca qu’es malaisit d’o localizar.

Doncas sonque d’observacions indirèctas que fan ipotèsis : Las perturbacions gravitacionalas dels objèctes transneptunians. Son per un disc anular (un anèl) amb d’unes milions de còrs glaçats pichons que serián en plaça dempuèi mai de quatre miliards d’annadas (la debuta de la formacion del sistèma solar) la darrièras ipotèsi. De vint còps la massa terrèstra mai o mens. Malgrat la flaquesa de la sieuna influéncia, trica-traca, auriá influençat los transneptunians dapasset.

Sonque d’ipotèsis, e i a una batèsta (scientifica, de segur) sus la veracitat de tot aquò, que siá la massa totala del proto-sistèma solar, siá la distançia, siá la natura d’aquel famós 9en objècte. Per seguir…

Un article de Pèire Tommasi

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.