Las làmias blancas que son predators gigants mas tanben son, e açò non ei briga conegut, presas d’autes predators, com l’òrca. Segon dadas recentas, l’òrca, que seré lo màger predator deus oceans e tanben lo mei intelligent.
Au Gòlf de Califòrnia non se pòt véder scènas com aquesta sovent: un grop d’òrcas qu’ataca ua làmia blanca e après ne devòra lo fètge, ric en energia, deu còp que defenen la presa davant autes possibles predators. E la làmia blanca qu’estó solament ua presa e pro, maugrat las soas mesuras e qu’era tanben un predator. Cau soviéner que tanben estón vistas òrcas en tot atacar e devorar làmias balèna e tanben de rajas gigantas.
Los cercaires demorèn estonats après observar com grops d’òrcas utilizavan ua estrategia formidabla ara ora d’atacar predas granas. E non utilizan ua estrategia especiau entà caçar làmias blancas. Aquestas solament demòran coma presas e non controlèn pas jamei la situacion.
Ua d’aqueras òrcas qu’ei coneishuda peus cercaires bèth temps a. Que’s nomma Moctezuma e qu’ei un mascle identificat en 1988. Que s’especializè en caçar làmias blancas joenas. Uei qu’ataca tanben làmias blancas adultas.
Las observacions deus scientifics qu’estón publicadas au numeric Frontiers in Marine Science e confirman qu’après atacar ua làmia blanca, las òrcas que viren la presa. La làmia blanca demora atau en estat de paralisi temporau e pòden atau devorar lo fètge de la presa.
“La nosta pensada ei que las làmias blancas jovenas son presas sasonalas de las òrcas, çò digó Erick Higuera, autor de l’estudi que demorè mei de tres decadas. Lo prumèr còp qu’estón observadas aqueras òrcas qu’estó en 2020. Un grop de cinc òrcas dirigidas per ua òrca hémia qu’ataquèn alavètz ua làmia blanca de mei de 2 mètres de longor ».
Ua ataca gropau
Las imatges confirmeron que las òrcas devoravan lo fètge de la làmia e qu’aqueste èra balhat ad autes especimèns, tanben las òrcas mei joenas. Autas òrcas defenèn la prèda de possiblas atacas de lops marins. En 2022 los medishs cercaires qu’examinèn un còp de mei ua ataca d’òrcas a làmias blancas. Alavètz qu’estó ua làmia blanca plan joena.
La làmia estó devorada pas solament per las òrcas mes tanben per calhòcs e pelicans. Quan ua làmia ei virada, l’animau n’a pas mei receptors deu dolor que foncionan. Maugrat açò, e qu’ei minjada viva, la làmia pòt enqüèra atacar e que cau la susvelhar tostemps. Qu’ei çò que hèn las òrcas, pr’amor que la làmia ei pas enqüèra morta.
Segon los cercaires, las atacas d’òrcas a làmias blancas se debanan sovent a la còsta mexicana. Que son òrcas especializadas en aquò har mes que poiré estar que lo fenomèn tanben se debane en autes oceans deu monde. Segon Bruno Díaz, ecològ, aquò tanben se debana en Africa deu Sud, Austràlia e Califòrnia.
Adara los cercaires estúdian com las òrcas atacan los lagasts a la còsta de Galícia. Los lagasts son nhacats un còp e aute per las òrcas pr’amor que vòlen jogar. Aquò soslinha que lo lagast poiré estar ua possibla presa. Entaus etològs, lo cambiament de region de las làmias blancas las darrèras annadas auhereish ua escadença grana a las òrcas.
Pr’amor qu’adara la làmia blanca se difusè mei e mai cap au Gòlf de Califòrnia. E cada generacion balha làmias blancas joenas e shens nada experiéncia. Qu’ei ua escadença grana entà las òrcas. Que son ua presa aisida. « Las làmias blancas joenas ne huegen pas, çò confirmèn los cercaires. E se un adulte pòt descobrir ua ataca d’òrcas a ua làmia blanca joena, çò que hè tostemps ei huéger lèu, çò digón los etològs ».
La làmia blanca uei donc, qu’ei un predator en situacion plan grèva pr’amor qu’ei atacada peus umans dab la pèsca, lo cambiament climatic e tanben per las òrcas. En Africa deu Sud, los cercaires hè ans que poguèron confirmar que i a de mensh en mensh làmias quan arribèn las òrcas. En 2015 i arribèn duas òrcas e pas nada làmia blanca demora en l’airau. Totas huejón.
Segon los estudis deus cercaires, las làmias blancas se difusan uei cap a l’èst. Las òrcas arriban despuish lo sud-oèst e provòcan la hueita de làmias blancas cap au sud-èst a totas las mars on demoran aquestas espècias. Segon los etològs, aquò permeterà ensajar de compréner lo lor dialècte e territòri de caça. Dab aquò tanben se poiré demostrar com lo cambiament climatic provòca navèras costumas au reiaume animau.
La Redaccion
Fotografia principau: Travelbagltd/CC
