Home PALEONTOLOGIA ETH JURASSIC
ETH JURASSIC

ETH JURASSIC

0

Ua des edats mès importantes dera planeta geologicament mès tanben biologicament siguec eth Jurassic. Siguec ua epòca que durèc  fòrça temps (70 milions d’annades). Damb un unic continent, Pangèa, era fauna e era flòra s’espandic fòrça per tot. Dinosaures, pterosaures, ictiosaures e plesiosaures dominèren era planeta. E, maugrat que toti n’auem ua idèa aproximada, encara ei lonh dera realitat.

Eth Jurassic durèc  fòrça temps (70 milions d’annades).

Pendent era fin deth Jurassic (que siguec entre hè 213 e 144 milions d’annades) Pangèa se trinquèc e neisheren auti continents damb nòms mès familhars: Austràlia, Índia, Africa e America deth Sud. Sonque ena fin d’aquera epòca es dinosaures (mès tanben es petiti mamifèrs que ne demorauen pròp) non poderen viatjar mès ath long der Emisfèri Nòrd damb tanta facilitat. Mès Gondwana (es continents meridionaus) encara ac deishaue hèr.

Eth clima en començament dera epòca jurassica siguec, maugrat era credença generau, caud, mès tanben sec (ère fòrça semblant ath clima deth Triassic) e non i auien guaire sèuves. Sonque un procés que durarie milions d’annades poirie, fin finau, cambiar aqueth environament d’un biais totau. Atau, era ploja que queiguec pendent milions d’annades podec verdejar es prigondes vals deth mon jurassic; un hèt ideau entar espandiment des dinosaures.

Eth païsatge ère plen de plantes com es licopodis, qu’encara èren vius pr’amor qu’auien podut subervíuer era epòca anteriora, eth Triassic. Tanben i auie fòrça bennettitopsides e campairòus per tot. Se podie soent trapar bòsqui de hauguères damb granes, e gigantes hauguères e tanben bòsqui sense fin de cicadacèes (semblantes as hauguères) que s’espandien sense cap impediment a partir des umides vals damb arrius. A mès d’açò, es bòsqui de conifèrs contunhèren eth sòn creishement ath costat d’autes d’araucàries, e entre aguesti es arbes ancessors des pins, ciprièrs e sequòies actuaus.

 Era vida marina torne a víuer

Eth procès de trincament e en.honsament deth supercontinent Pangèa (que, non cau díder, durèc milions d’annades) tanben provoquèc cambiaments prigonds ena mar. Naui depausi de tèrra bastigueren, pòc a pòc, un nau lhet marin, que siguec envasit per un sense fin de naues espècies animaus, tanben invertebrats, e espongues marines, mès tanben briozaris. Era mar venguec, de manèra generau mès cauda, mès tanben mens prigonda. Ammonites e d’auti tipes de beleminites (es prumèrs ancessors des pofres e calamars actuaus) tornèren a espandir-se laguens un mon de coralh que viuec, tornarmai, ua edat daurada. E animaus terrèstres, com es crocodils, competigueren fòrça laguens era mar damb auti predators, com es làmies.

Eth païsatge ère plen de plantes com es licopodis.

Mès naues espècies marines se situèren en naut dera cadea deth minjar: es ictiosaures. Maugrat que neisheren pendent eth Triassic, siguec alavetz que poderen adaptar-se a totes es mars (maugrat era sua prigondor) e que s’espandiren per tot . Auien un còrs idrodinamic damb aletes e encara maishères longues e terribles. I auie espècies que podien arténher es 8 mètres de longada mentre que d’autes non èren mès granes qu’un òme. Èren reptils, òc, mès neishien dera mair petiti, com en çò des mamifèrs: açò ei çò que confirmen era majoritat de fossils d’ictiosaures trapadi enquia aué pes paleontològs.

Pròp d’aqueri i auien plesiosaures, es predators mès herotges dera mar jurassica. Compdauen tanben mès d’un dèztenat d’espècies (descorbides enquia aué que n’i a aperaquí 35) que son estades classificades segontes era longada deth sòn còth: es qu’auien un còth mès long viuien, generauments, pròp dera superfícia. Aquiu sajauen de caçar de flòtes de petiti peishi gràcies a son còth flexible. Non luenh d’aqueres espècies èren es plesiosaures de còth cuert, que podien èster trapadi mès facilaments en aigües mès prigondes. Aciu caçauen ammonites e auti molluscs, e es mès grani tanben ictiosaures o encara plesiosaures mès petiti.

 Era vida en cèu

Eth neishement des ancessors d’abelhes, hormigues, tricoptèrs, miriapòds, mosques e vèspes tanben entraïnèc er espandiment d’un tipe de reptil que tanben s’integrèc ath començament en mon des insèctes e en des flors: es pterosaures. Ara, mès e mès grani, auien perdut era longa coa des prumères espècies e tanben es dents (era majoritat des espècies de pterosaures deth Jurassic non n’auien).

Aué, es cercaires an trapat mès d’ua espròva scientifica que demòstre qu’aqueth tipe d’animau tanben auie peu sus era pèth e açò sugerís (eth debat encara ei dubèrt aué) que sigueren animaus de sang cauda e non heireda, com se pensaue enquiara. Açò cambiarie fòrça era vision qu’auem d’aqueri animaus pr’amor que semblarie donques (e açò ja siguec demostrat paleontologicament) qu’auien peu o plumes.

Pendent era fin d’aquera epòca es dinosaures non poderen mès viatjar ath long der emisfèri nòrd.

Totun, era sciéncia non ei encara d’acòrd sus quin tipe de vòl auien es pterosaures. Bèri cercaires defensen que planauen en tot enlairar-se ath cèu damb era ajuda de corrents caudi (com es arrians aué) o encara damb era ajuda des vents marins (com er albatros). Bèri uns paleontològs encara sugerissen que sigueren animaus qu’auien un gran movement des ales e qu’açò non arrestaue es pterosaures ara ora de volar com es audèths (de hèt toti es audèths actuaus son dinosaures evolucionats mès non son descendents des pterosaures).

Ua espècia mès coneishuda de dinosaure e non de pterosaure (e que neishec ena fin deth Jurassic) siguec Arqueopteryx. Ère fòrça pròp d’un dinosaure damb plumes. Auie tres dits damb arpes fòrça ahilades. Damb aqueres, es ales. Mès d’un cercaire cre aué qu’Arqueopteryx utilizaue aqueres arpes entà escalar as arbes e des d’aciu volar. D’auti pensen que volaue fòrça des deth solèr.

Sigue com sigue, aqueth dinosaure volador siguec er ancessor des audèths actuaus. Damb eth temps vengueren mès leugèrs e perderen es sues dents. E era sua estructura ossosa cambièc entà poder melhor volar. Mès alavetz cau encara demanar-se: se es audèths ja viuien ena fin deth Jurassic e en Cretacèu, com suberviueren era extincion de hè 65 milions d’annades e arribèren enquia aué? Son questions qu’eth mon dera paleontologia non a encara responut. E eth mon deth Jurassic, tot sencer, n’ei tanben ua d’aqueres, e açò qu’aué ei mès segur scientificament de saber com siguec.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.