Home PALEONTOLOGIA ES DESCOBÈRT LO PRIMIÈR DINOSAURE EN EQÜATOR
ES DESCOBÈRT LO PRIMIÈR DINOSAURE EN EQÜATOR
0

ES DESCOBÈRT LO PRIMIÈR DINOSAURE EN EQÜATOR

0

Per primièr còp en l’istòria d’Eqüator foguèt descobèrta una espècia de dinosaure. Es una nòva espècia qu’aperten a la familha dels titanosaures, fòrça celèbres per lors gigantas mesuras. Totun, lo nòu dinosaure ara descobèrt e classat en aquel país seriá una espècia de titanosaure nòva pr’amor que seriá l’espècia de titanosaure mai pichona descobèrta fins ara. Son nom es Yamanasaurus lojaensis.

Yamanosaurus es la primièra espècia de dinosaure trapada en Eqüator.

Aital, una esqueleta pas completa foguèt descobèrta, estudiada e classada per una còla de paleontològs d’Eqüator e Argentina amb lo nom de Yamanasaurus. La descobèrta arribèt puèi qu’un aimant de geologia de la region de Yamana, Francisco Geli, demanèt d’ajuda scientifica car aviá trobat una vertebra fossila de çò que semblava èsser un dinosaure. “Èra la vertebra de la coa d’un especimèn de çò que podiá èsser un dinosaure, çò diguèt Geli. Mas èra estada convertida en pèira”.

Quand divèrses paleontològs d’Eqüator i anèron trapèron encara d’autres troçes d’òsses e calguèt demanar lo vejaire d’un paleontològ argentin, Sebastian Apesteguia, que viatgèt al luòc e confirmèt qu’èran d’òsses de dinosaures e que benlèu podiá èsser una nòva espècia.

Segon lo paleontològ eqüatorian Galo Guaman, cal parlar “d’una espècia erbivòra plan adaptada a la vegetacion de pauca nautor, çò es mens de tres mètres”, que demorèt en la region de Yamana, en Eqüator, fa entre 85 e 65 milions d’annadas e qu’aviá una talha plan pichona maugrat èsser un titanosaure.

Lo titanosaure nan

Maugrat que los òsses de Yamanasaurus foguèron trobats en 2017, foguèt pas fins ongan que foguèt classat coma una espècia nòva e lo classament poguèt èsser fach amb l’ajuda de divèrsas tomagrafias que faguèt dels òsses lo paleontològ argentin Sebastian Apesteguia. En tot restacar las resultas amb d’autras que ja i aviá en Argentina, poguèt èsser confirmat scientificament que se trachava d’una nòva espècia.

Divèrses paleontològs d’Eqüator i anèron trapèron encara d’autres troçes d’òsses.

Per ansin, Yamanasaurus foguèt un titanosaure de l’òrdre dels saltasaurus, que poiriá plan aver una coirassa per s’aparar dels predators e que visquèt entre ara fa 85 e 65 milions d’ans, çò es la fin del Cretacèu, pauc abans de l’extincion dels dinosaures. E aquò convertís Yamanasaurus en una de las darrièras espècias de dinosaures que demorèt en la Tèrra.

Los paleontològs confirmèron l’epòca que visquèt a travèrs de la tecnica nomenada de correlacion geologica mercés a las ròcas de l’epòca darrièra del Cretacèu que foguèron trobadas a l’airal.

Ara, puèi aver presentada la nòva espècia, aqueles paleontològs vòlon assajar de revestir son environament amb d’autras espècias de fauna e flora. Serà malaisit d’o far car lo sòl de la region es brica bon e aquela descobèrta arribèt segon confirman los pròpris paleontològs pr’amor d’una avalanca que i aguèt fa gaire e que daissèt al descobèrt aqueles òsses. Totun, es una descobèrta singulara, car amb Yamanasaurus Eqüator poiriá jónher lo grop de païses amb d’espècias de dinosaure trapadas. Un grop qu’es de mai en mai grand, causa normala, car demorèron en la planeta tota.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.