DESCORBIT UN ANCESSOR DES CHIMPANZÉS
Ei dificil trapar ancessors ominids. Encara mès trapar ancessors d’autes espècies de primats. Mès ara siguec descorbida ua naua espècia de chimpanzé que se crotzèc damb es bonobos hè solament hè 3 o 4 milions d’annades. Eth descorbiment ajudarà a compréner melhor era istòria evolutiua des ominids e des primats.
Aguesta naua espècia ancessora des chimpanzés actuaus siguec descobèrta per scientifics der Institut de Biologia Evolutiua (IBE) de Barcelona e demòstre que mès deth 3% der ADN actuau des chimpanzés a aguest linhatge ja escantilhat. Era resulta arribèc dempús de hèr ua analisi deth genòma de 69 chimpanzés e bonobos modèrni.
A mès, descorbir aguesta naua espècia ajudèc a compréner es mecanismes d’adaptacion qu’encara an es bonobos actuaus e entre aguesti un sistèma immunitàri o adaptacion a diuèrses hònts de menjar. Era naua espècia de chimpanzé ancessora dera actuau demorèc en es bòsqui d’Africa Centrau hè milèrs d’annades e se crotzèren damb es bonobos.
Er estudi enta descorbir era naua espècia de primat siguec hèt per biològs der IBE amassa damb scientifics deth Centre de Recèrca Nacionau Espanhòu (CSIC) e tanben cercaires dera Universitat Pompeu Fabra. Es caps d’aguest estudi siguèren Tomàs Marquès-Bonet e Martin Kuhlwilm.
Segontes aguest nau descorbiment es dues espècies que hèn eth gèn des chimpanzés, es chimpanzés mès tanben es bonobos, s’aurien crotzat entre eres coma es neandertalians damb es umans actuaus. Aguesta espècia ancessora d’aguesti dus tipes de chimpanzé actuaus aurie demorat en Africa Centrau hè d’aperaquí 400.000 annades.
Tres espècies pròp der arriu Congo
Eth nau estudi confirme qu’aqueres tres espècies demorèren amassa ena madeisha region pendent milions d’annades, pròp der arriu Congo. Serie justament aguest arriu qu’aurie isolat era tresena espècia pendent longui periòdes de temps. Totun, pendent epòques de secada aurie podut crotzar er arriu e se crotzar damb es autes dues espècies actuaus; es chimpanzés e es bonobos. “Era formacion der arriu Congo desseparèc es diuèrses populacions de primats hè 3,5 milions d’annades e solament quan i auie secada podien se relacionar, çò diguec Kuhlwilm. Pr’amor d’açò i aueren tres espècies ancianes de populacions de chimpanzés en aqueth airau.
Segontes aqueri scientifics, aquera espècia hantauma, ancessora des dues autes espècies actuaus, aurien demorat en airau hè entre 3 o 4 milions d’annades e siguec alavetz quan se desseparèc des autes dues espècies geneticaments pr’amor dera geografia. Dempús venguec era sua extincion.
Eth metòde scientific utilizat pes cercaires entà trapar aquera tresaua espècia siguec eth des estadistiques, fòrça utilizat aué pes biològs e paleoantropològs. E maugrat que non trapèren rèstes d’aquera espècia en es chimpanzés actuaus, òc que les trapèren en diuèrses populacions de bonobos modèrns que viuen en diferentes regions africanes aué.
Eth descorbiment d’aquera tresaua espècia ancessora des bonobos actuaus ei fòrça pòc abituau pr’amor qu’es primats demoren ena sèuva tropicau e aguesta region ei un lòc on es esqueletes se descomposen lèu lèu. Trapar chimpanzés fossils ei fòrça malaisit e pr’açò trapar aguesta espècia ei un hèt susprenent.
“Quan aguesta espècia anciana de chimpanzés se crotzèc damb es bonobos actuaus, hè 400.000 annades, çò confirmèc Kuhlwilm, aguesti aueren mès avantages evolutius, com un nau sistèma immunitari. Se passèc çò de madeish quan era nòsta espècia se crotzèc damb es neandertalians. Aguest crotzament aurie ajudat es bonobos a s’adaptar melhor as hònts de menjar”. E aquera espècia tanben ei familha nòsta pr’amor que chimpanzés , bonobos e umans son totes animaus dera madeisha familha.
Era Redaccion
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita
