La comunautat scientifica a decidit de bastir una autra estacion internacionala per melhor estudiar l’environament. Ara, pasmens, serà pas situada dins l’espaci, mas jos l’ocean. Lo sieu nom serà Proteus e serà coneguda coma Estacion Sosmarina Proteus. Proteus foguèt presentada en 2002 per Fabien Cousteau, rèirefilh de Jacques-Yves Cousteau, lo celèbre explorator gascon del sègle […]
Una còla internacionala de paleontologia confirmèt la descobèrta d’una nòva espècia de dinosaure sauropòde que visquèt fa 122 milions en las illas ibericas. Lo nòm causit per la nòva espècia, es Garumbatitan morellensis, e es estada descricha segon rèstas fossilas trapadas a Morella, al País Valencian. La descobèrta ajudarà e plan a conéisser e comprene […]
Se volem conéisher quau ei l’espècia animau mei anciana de la planeta, qu’ei mauaisit d’ac díser. Tanben entaus cercaires e expèrts. Mes que semblaré qu’aqueths arribèn a un acòrd generau, e que confirmèn ne hè pas guaire, quau ei l’espècia mei antica de la Tèrra. E entad ac har que cau tanben viatjar milions d’annadas. […]
L’an 1930 a Espanha regnava Alfons XIIIN e governava la dictatura de Miguel Primo de Rivera. Divèrses partits politics de tendéncias progressistas e partits nacionalistas catalans e bascos s’amassèron a la vila basca de Donostia amb la tòca de planificar la creacion d’un nòu regim politic republican e progressista. Entre las promesas del document, èra […]
Malgrat que contunhe d’èsser un dels mistèris modèrnes pus escurs de l’istòria de la sciéncia actuala, un nòu estudi balha de nòvas pistas per assajar de comprene çò qu’es la matèria escura, un tipe de matèria que deuriá èsser majoritària dins l’Univèrs mas qu’es pas jamai estada trapada. Segon aquel estudi, los cercaires defendon que […]
Es estada descobèrta en Zambia çò qu’es l’estructura de fusta pus antica de la planeta, e qu’a 476.000 ans. Los arqueològs la trapèron a Kalambo Falls, en Zambia, e a pas cap parallel amb d’autras estructuras de fusta abans trapadas de l’umanitat pus primitiva. Per ansin, se pòt considerar ja coma l’estructura de fusta mai […]
L’interior de la planeta ei hèra mesconeishut enqüèra uei. E la soa temperatura tanben, pr’amor que, podem díser quau temperatura pòt aver lo còr de la planeta ? 100º grads, 1000 º grads o 10.000º grads ? L’interior de la planeta, tostemps devath mei e mei pression, a ua temperatura qu’ei de mei en mei […]
Divèrsas còlas scientificas de mai d’una universitat estudièron cossí foguèt l’escantiment de cèrta espècia  de mamifèr que demorèt ara fa 50 milions d’ans e descobriguèron que los mamifèrs de l’Eocèn, dont los tilodonts, desvolopèron de pichons cervèls que poirián aver estat la causa del sieu escantiment. Per ansin, los cercaires de l’Institut Català de Paleontologia […]
Estudiar lo còsmos es una sciéncia que ven de mai en mai estonanta. Ara los cercaires an trapat çò que poiriá èsser a lor vejaire una planeta d’aiga, çò es una planeta ont sonque i a d’aiga. La planeta a tanben dins la siá atmosfèra de metan, de dioxid de carbòni e çò que, segon […]
L’umanitat ominina de fa 850.000 annadas patiguèt una de las piègers crisis demograficas de tota l’istòria de l’evolucion de nòstra espècia. La crisi foguèt enòrma, e las populacions omininas que demoravan a la planeta gaireben arribèron a l’escantiment, pr’amor que sonque demorèron, segon un recent estudi, pas gaire mai d’un milièr d’especimèns. Totun, erosament poguèt […]