Home GEOGRAFIA UNA PLANETA AMB SONQUE 1.280 OMININS
UNA PLANETA AMB SONQUE 1.280 OMININS
0

UNA PLANETA AMB SONQUE 1.280 OMININS

0

L’umanitat ominina de fa 850.000 annadas patiguèt una de las piègers crisis demograficas de tota l’istòria de l’evolucion de nòstra espècia. La crisi foguèt enòrma, e las populacions omininas que demoravan a la planeta gaireben arribèron a l’escantiment, pr’amor que sonque demorèron, segon un recent estudi, pas gaire mai d’un milièr d’especimèns. Totun, erosament poguèt tornar a créisser fins a uèi lo jorn, que sèm mai de 8 miliards d’umans.

La populacion totala de la planeta arribèt a sonque 1.280 individús.

Aquesta crisi se debanèt entre ara fa 900.000 e 800.00 ans e gaireben menèt als nòstres ancessors a l’escantiment, çò qu’auriá provocat que nòstra espècia nasquèsse pas e uèi seriam pas ont sèm pr’amor d’aquò.  Per arribar a aquela conclusion, de cercaires creèron un nòu modèl demografic nomenat Procés Coalescent de Temps Infinit Rapid (FitCoal) amb lo professor Pan de l’Universitat Normal de China de l’Èst Yi-Hsuan e d’autres cercaires, qu’analisèron lo genòma actual de 3.154 individús.

Una crisi de 117.000 ans

La resulta de l’estudi mostrèt que los ancessors umans patiguèron una òrra crisi demografica que menèt a totas las populacions omininas a una pichona chifra totala mondiala d’aperaquí sonque 1.280 individús. Aquò passèt entre ara fa 930.000 e 813.000 ans. La crisis demografica dels nòstres ancessors durèt gaireben 117.000 ans e menèt a totas aquelas populacions a  una situacion de gaireben escantiment total. E tanben foguèt una epòca de grands cambiament climatics.

Fins ara, estudiar la populacion d’umans e lors ancessors pendent lo Pleistocèn foguèt plan malaisit. Per aquesta causa, Pan e la siá cola de cercaires desvolopèron lo modèl FitCoal, qu’estudia las diferéncias geneticas entre linhatges e pòt ajudar e plan a l’ora de comprene las chifras de populacion d’aquel passat tan luenh.

« Es una descobèrta que dubrís plan la pòrta a d’autras qüestions. Dempuèi ara poirem conéisser quants individús i aguèt en una epòca tan luenha coma aquela, cossí visquèron cèrts episòdis climatics catastrofics, e cossí l‘evolucion accelerèt la creissença del nòstre cervèl, çò diguèt Pan ».

Per ansin, e en tot utilizar lo modèl FitCoal, los cercaires analisèron lo genòma de fins a 3.154 umans actuals de dètz populacions africanas e 40 populacions non africanas. E trapèron que la populacion totala de la planeta dels nòstres ancessors venguèt de 100.000 fins a sonque 1.280 individús e la situacion demorèt aital al long de 117.000 ans.

“Los fossils africans e euroasiatics patisson un trauc a l’edat de pèira que pòt èsser explicat pr’amor d’aquela crisi demografica, çò apondèt Giorgio Manzi, antropològ de l’Universitat Sapienza de Roma. Es lo meteis periòde qu’avèm trobat d’evidéncias d’una crisi demografica sens precedents ».

los ancessors umans patiguèron una òrra crisi demografica fa 900.000 ans.

“Amb FitCoal podèm ara descobrir las crisis demograficas pus pichonèlas, çò afirmèt Yun-Xin Fu, genetician de l’Universitat de Tèxas. Se poiriá aver perdut fins a un 65.85% de la diversitat genetica dels nòstres ancessors pr’amor d’aquela tragica crisi demografica e lo periòde qu’aquel redusit grop d’ominins sonque copulavan entre eles e pro demorèt fòrça, fòrça temps ».

D’un autre costat, e segon aqueles cercaires, aquela crisi demografica semblariá aver passat tanben pendent de cambiaments màgers dels glacièrs de l’epòca, çò qu’auriá provocat tanplan de cambiaments climatics prigonds en la temperatura mondiala, amb de secadas òrras e l’escantiment de plusors espècias que noirissián los nòstres ancessors.

“Aquò es sonque lo començament, çò confirmèt Haipeng Li, cercaire de l’Institut de Nutricion de Shanghai. Lo futur menarà a conéisser melhor qué se passèt en aquela epòca e cossí foguèt l’evolucion d’aqueles grops d’ominins dempuèi lo Pleistocèn Luenh fins al Pleistocèn Mièg, una epòca de transicion clau per nòstra espècia ». L’estudi foguèt publicat al numeric Science.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.