Eth gran poèta aranés publiquèc abituaument es sues creacions literàries ena premsa dera epòca, coma ua manèra de hèr a conéisher era sua òbra, fòrça includida ena tradicion romantica deth sègle XIX. Tres sigueren es publicacions a on Mn Condò publiquèc basicament era sua produccion en lengua catalana, damb ortografia prefabriana. Parlam des revistes “L’Atlàntida”, “La Renaixensa” e “La Creu del Monseny”.
Era prumèra, “L’Atlàntida”, auie neishut er an 1896 e, precisament pendent es sòns prumèrs numèros, gaudic dera supervision deth madeish Mn Cinto Verdaguer, qu’auie escrit un poèma epic omonim en lengua catalana. Damb un mercat caractèr culturau, pendent es sues quate anades de vida, er objectiu d’aguesta publicacion ère era difusion dera lengua e era literatura catalanes, en tot balhar prestigi ath catalan coma lengua literària. Posteriorament, era revista intervenguec activament tanben en politica, damb posicions conservadores mès clarament catalanistes. En aguesta revista, eth poèta aranés i publiquèc “Poema d’Amor”, “Sentenciat a mort”, “Les dues flors” e “Crit de guerra”.
Era renaishença culturau de Catalonha e Aran
“La Renaixensa” comencèc er an 1871 coma ua publicacion quinzenau que pretenie representar era vitalitat culturau e mès que mès literària deth moment en Catalonha. Dètz ans dempús, apareishec eth diari d’informacion generau damb eth madeish nòm e era revista venguec un suplement culturau. Era linha editoriau ère clarament conservadora e catalanista tanben, e entre es sòns possaires i auie eth dramaturg Àngel Guimerà. Era revista barrèc damb granes pèrdies economiques er an 1905.
En “La Renaixensa”, entre es ans 1896 e 1897, Mn Jusèp Condò publiquèc quate poèmes: “Los Catalans en Grècia”, “Catalunya”, “La millor flor” e “La Reyna cativa”.
Finaument, “La Creu del Montseny” siguec ua revista dirigida atau madeish per Mn Cinto Verdaguer entre es ans 1899 e 1900, damb ua clara tendéncia catolica conservadora catalanista. Eth nòm a era sua origina ena relacion deth sacerdòt damb eth massís deth Montseny. Es divergéncies laguens dera direccion dera revista ne provoquèren eth barrament.
En “La Creu del Montseny”, Mn Jusèp Condò i publiquèc cinc poèmes: “La Reyna Cativa” –un còp de mès–, “El jardí del Sagrat Cor”, “La Caritat”, “Després del Primer Pecat” e “Queixes”. Era tematica de quauqu’uns d’aguesti poèmes s’includís en bona mesura ena tradicion religiosa catolica, coma ère de preveir en aquera publicacion.
Condò e era renaishença catalana
E quines conclusions ne podem trèir, dera preséncia ena premsa catalana de Mn Jusèp Condò Sambeat? Prumèrament, es sues bones relacions damb es escrivans catalans dera Renaixença, mès que mès damb Mn Cinto Verdaguer, restacat a dues des publicacions mentades. En un moment d’efervescéncia literària en Catalonha, Mn Jusèp Condò volec participar a maugrat dera sua condicion d’aranés, pr’amor, çampar, que defenie aquera bona relacion e ua fructifèra collaboracion entre Catalonha, Aran e Occitània, pòbles frairs e damb ues lengües fòrça similares.
Atau madeish, podem veir qu’eth poèta aranés apareishie en publicacions de mercat caractèr conservador, qu’èren er encastre a on se moiguie abituaument era Glèisa catolica d’aquera epòca. Fòrça mès intensa siguec era sua preséncia en diari “La Prensa” de Lhèida, tanben conservador e, en aguest cas, monarquic. Mès d’aquerò, ja ne parlaram en un aute capítol.
Un article de Francesc Sangar
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Se voletz mès informacion, vos recomanam que consultatz era revista “QVAERENDO INVENIETIS”. (Email: aranmediacultura@gmail.com)
Era cession dera fotografia a @AranMedia Cultura
Damb era collaboracion d’Agustí Farran (traductor) e er assessorament d’Antòni Peremartí (investigador).
