Entà toti aqueri que volguen conéisher era istòria, era cultura e es tradicions d’Aran, ua visita ath MUSÈU DERA VAL D’ARAN ei obligatòria. Reaument, aguesta infrastructura culturau se compòse de tres edificis: era sedença centrau en Vielha, era TOR DETH GENERAU MARTINHON (en un bastiment d’estil arquitectonic gotic), era CASA JOANCHIQUET DE VILAMÒS e era glèisa de SANT JOAN D’ARTIES.
Encara que siguec creat er an 1984 damb era collaboracion de desparières administracions, er embrion deth projècte sorgic dera FONDACION MUSÈU ETNOLOGIC DERA VAL D’ARAN, neishuda er an 1973. A començament des annades 1980, ère evident eth besonh de potenciar e desvolopar es objectius dera FONDACION en tot crear ua estructura museïstica qu’aufrisse as madeishi aranesi e as visitaires ua escadença de conéisher milhor Aran e es sues caracteristiques coma un territòri damb ua identitat pròpria.
S’aderiren en projècte diuèrsi ajuntaments aranesi, era Conselleria de Cultura dera Generalitat de Catalonha, er Avescat Catolic dera Seu d’Urgelh e, un còp restaurat, eth CONSELH GENERAU D’ARAN a mejan dera decada; e, traspassades es competéncies de museïstica as institucions araneses, era sua gestion depen ara d’aguestes e des institucions culturaus catalanes.
Eth ligam damb eth territòri
Iniciaument, eth MUSÈU informaue as visitaires dera istòria d’Aran en relacion damb eth ligam des aranesi damb eth sòn territòri mejançant era exibicion d’objèctes de desparières epòques istoriques damb panèus explicatius, en tot seguir es directritzes tipiques des nomentadi “ecomusèus”. Eth projècte siguec creat per Josep Maria Trullén.
Totun, a compdar der an 2006, eth MUSÈU cambièc eth sòn format d’exibicion, e se decidic abandonar de bèra manèra era estructura d’istòria lineau; atau donques, siguec dividit en sies airaus, en tot mantier era exposicion des lèu 2.600 objèctes istorics, damb era aplicacion de naues tecnologies e damb es nòms següenti: “Era cunhèra dera Garona”, “Era conquista dera montanha”, “De Nacion Occitana”, “Un país de frontèra”, “Era petita republica”, “Un pòble de pagesi e de pastors”, “Eth temps des centraus” e “Era val der òr blanc”.
Ena seccion dedicada ara arribada dera societat industriau (minaria, centraus electriques…) tanben s’apliquèren ua seria de cambis damb era supression dera darrèra seccion “Era val der òr blanc” e era incorporacion des seccions «Era epòca des mines» (damb fòrça informacion provenenta dera Mina Victòria d’Arrès), «Enter era descobèrta e eth plaser», «Es comunicacions tamb Espanha» e fòrça informacion visuau sus tradicions hestives araneses.
D’entre era gran aufèrta prepausada peth MUSÈU DERA VAL D’ARAN, ei fòrça interessant observar es dus Cristi exibidi, tres jòies dera escultura e era orfebraria aranesa, eth CRIST DE SANT TOMÀS DE CARARILH, deth torn der an 1200, mès posteriorament restaurat e damb ua crotz deth sègle XIX, eth CRIST DE SANT PÈRE D’ESCANHAU, deth sègle XIII, damb ua representacion der AGNUS DEI sus era crotz. Malerosament, en aguesta òbra d’art, es imatges dera agla e er ange, representants des evangelistes Joan e Matèu, respectivament, s’an perdut damb eth pas deth temps.
Ei tanben obligatòria era visita ar ARMARI DES PRIVILÈGIS O DES SÈT CLAUS, deth sègle XVIII, a on siguec sauvada pendent sègles era QUERIMÒNIA, eth document medievau qu’amasse es drets istorics des aranesi e qu’ei era base deth sòn autogovèrn.
En ECOMUSÈU ÇÒ DE JOANCHIQUET DE VILAMÒS trapam un complèxe format per ua casa tradicionau aranesa que mos transpòrte tara vida vidanta d’ua familha atau coma se viuie hè quauques decades, damb eth jardin, dues bòrdes, era codina, dues recodines, es dormitòris, eth minjador… Tot un passeg per un temps non guaire aluenhat que mos mòstre se com s’adaptauen es aranesi as condicions de vida ena montanha.
Coma curiositat, i a es crambes des mossos que trabalhauen entara familha proprietària, era cramba deth capdèt, aqueri hilhs que non èren es prumèrs neishudi e que non eretauen e demorauen aquiu enquia que creèssen era sua pròpria casa, e era cramba deth caperan, pr’amor que bèri capdèts s’ordenauen sacerdòts e tornauen tara casa familiara.
Entàs aranesi, era casa, nomentada “còto” o “auviatge”, a estat tostemp era unitat basica dera vida sociau, economica e enquia politica, que garantie er accès as bens comunaus e a on podíem trapar abituaument membres de tres generacions en tot convíuer amassa. Dera casa ÇÒ DE JOANCHIQET, n’auem constància de dempús deth sègle XVI, e era familha proprietària, es AUNÓS, ère ua des familhes amonedades deth territòri, qu’ocuparen cargues de responsabilitat en CONSELH GENERAU durant es dus sègles posteriors. Er edifici a on demoraue era familha ei deth sègle XVIII, e a experimentat quauques reformes posteriores, enquia que siguec desabitat pendent es annades 1960.
Fin finau, era glèisa de SANT JOAN D’ARTIES, en municipi de NAUT ARAN, que combine elements arquitectonics romanics e gotics, se hè a servir coma centre culturau a on se debanen activitats diuèrses, coma conferéncies, exposicions, eca. Tres emplaçaments fòrça recomanables de visitar entà auer ua vision de conjunt dera istòria e era cultura araneses.
Un article de Francesc Sangar e Agustí Farran
Fòrça Gràcies ath Musèu dera Val d’Aran pes fotografies.
