Aquilegia caerulea es un tipe de planta qu’aperten a la familha de Ranunculaceae, e es una espècia nativa de las Montanhas Rocosas d’Estats Units. Es una planta fanerogama que s’espandís dempuèi Arizòna fins a l’estat d’Idaho, tanben als Estats Units, en tot èsser tanben presenta tanplan en Nòu Mexic.
Aquilegia caerulea es una planta erbacèa que balha de polidas flors amb divèrsas colors, que pòdon èsser ròses, blavas, o blancas mas tanben jaunas. A cinc petals e cinc sepals e amb d’angle drech a cada flor e los petals s’espandisson vèrs endarrièr en tot formar coma una sòrta de pichonèla lança. Las estaminas an entre 13 e 24 mm de longor e sovent s‘espandisson mai enlà dels petals, cossí se debana en la majoritat de flors pollinizadas per d’abelhas.
Pas gaire necessitats
Lo sòl qu’a de besonh aqueste tipe de plantas déu èsser totjorn umit e amb fòrça ombra. D’efièch es una planta que pòt èsser plan espepissada pertot l’airal montanhós de las Rocosas en de luòcs situats amb una nautor minimala de 1.800 mètres e fins als 3.000 m. En mai d’aquò, es tanben coneguda pr’amor qu’es la flor de l’estat de Colorado.
Per ansin, es una polidòta flor e plan aimada a l’oèst d’Estats Units. ÔÒm pòt la trapar tanben en fòrça jardins e amb fòrça colors desparièras. Es plan coltivada pr’amor que non a de besonh gaires causas, sonque un sòl umit e bon e pro.
Pasmens, es tanplan plan conegut qu’es una planta plan dangieosa car òm pòt pas jamai ne manjar cap part car tota la planta es verinosa. Ça que la, i a divèrsas parts de la planta que son utilizadas pels indigènas americans per garir los umans quand son malauts e en tot dependre de la malautiá. La raitz va plan per luchar contra la dolor abdominala, la grana es bona contra los poletons e atanplan contra plusors parasits. En mai d’aquò es una planta considerada coma antiespasmodica.
Un article d’Andrés López*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
