Panamà contunha, a l’ora d’ara, d’èsser un país que vòl mostrar lo camin a d’autras nacions per tal d’ajudar l’environament, protegir sas espècias de fauna e flora e arrestar l’ataca dels umans contra la vida salvatja. E ongan o a fach en tot crear una nòva resèrva marina que serà lo 30% del territòri marin d’aquel país american.
Lo nòu pargue marin li dison Coiba e protegís 67 908,98 km2 d’aiga de l’ocean Pacific devèrs las còstas de Panamà. Lo pargue es gaireben tan grand coma lo quite Panamà e aquel estat ven aital lo segond país american que vòl participar a l’iniciativa de las Nacions Unidas 30×30. La nòva lei qu’a fach votar lo govèrn de Panamà confirma qu’aquel país vòl protegir fins al 30% de son territòri marin. Lo primièr país american a o aver fach es Chile.
Un pargue marin tras qu’estonant
Amb aquel nòu pargue marin, Panamà pòt, a mai, protegir divèrses massisses montanhoses de jos l’aiga e amb una fauna marina susprenenta dont fòrça espècias son encara desconegudas per l’òme. Tanben i a dins aquel nòu airal protegit una zòna de migracion de peissum, qu’es tanben l’ostal de mai de 14 espècias de mamifèrs, dont 12 son en grèu dangièr d’extincion segon l’Union Internacionala per la Conservacion de la Natura (UICN) , coma la balena blava, lo cachalòt e la balena del nòrd.
Per protegir aquel gigantesc territòri marin, Panamà vòl susvelhar e contrarotlar l’airal per empachar la pesca illegala. E o vòl far amb la marina del país. La tòca del pargue es tanben de crear de corredors segurs entre d’autres airals tanben ja protegits en Colómbia, Costa Rica o Eqüator. E aquò ajudarà plan los cercaires a estudiar la fauna marina de la region. De remembrar que lo pargue original foguèt ja declarat Patrimòni de l’Umanitat per l’UNÈSCO en 2005 pr’amor que, amb mai de 30 illas, es un dels màgers pargues marins de la Tèrra.
La Redaccion
Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion
