Home ISTÒRIA PICHONA ISTÒRIA DE L’UMANITAT (1) L’EDAT DE GLAÇ
PICHONA ISTÒRIA DE L’UMANITAT (1) L’EDAT DE GLAÇ
0

PICHONA ISTÒRIA DE L’UMANITAT (1) L’EDAT DE GLAÇ

0
0

Que vòl mostrar lo desvolopament de la societat d’uei – lo capitalisme – e de las societats anterioras. (Serialisat)

Per la màger part de l’existencia umana, los umans – una espècia dels grands monards – vivián dins una societat del comunisme primitiu. Sense la cooperacion, aurián devenguts escantits. La molecula principala d’aquela societat èra la tribú, o la familha granda.

Los neandertalians èran dependents sus la caça e la carònha per subreviure.

De sas originas, los umans manjavan per la mager part los fruchs e las legumas salvatjas. Èran tanben caronhaires, manjant los cadavres dels altres animals ja tuats pels animals carnivòrs. Es alavetz mai convenable los sonar culheires-caronhaires que culheires-caçaires. Perqué? Per çò que la casa a besonh de preparacions dificilas e dangierosas, e besonh d’un grand nombre. Trabalh que fasiá de la casa una activitat plan infrequenta per comparason amb lo culhiment dels fruchs o las èrbas, o la carònha.

Tanben era lo ròtle de las femnas mai important, e la capacitat de donar naissença las ganhava lo títol de magicians. La terra ela meteissa es onorada coma la maire de tot, so que la societat e sa religion èra matriarcala.

Los umans son pareguts en primièr al sud d’Africa. 

Migrant vèrs lo nòrd, i aviá los umans que colonisavan Asia e Euròpa. Los primièrs umans èran d’una tintura negra, convenabla al climat sud african. Eles migran al nòrd e evolucionavan a travèrs las millenias e la tintura e las caracteristicas dels Orientals, mai convenables als climats fregs e montanhards cambian. I comprés los umans d’uèi del Tibet, la Mongolia, eca. Eles a son torn, migravan en direccion de las Americas, una part vèrs l’oèst fins a Lapònia e la Finlàndia. Encara los altres migravan d’Asia centrala fins Euròpa.

Totas aquelas societats èran societats comunistas-primitivistas. La tèrra per eles era la Granda Maire, de la quala èran ges los proprietaris mai los enfants. Una partida de la natura, èran ges al dessus d’aquela, mai dedins aquela. (Veire Jim Mason, “An Unnatural Order.”)

De sas originas, los umans manjavan per la mager part los fruchs e las legumas salvatjas.

Las religions divèrsas reflechissián aquela vista, e los animals non umans èran vistes come pòbles, abitans egalament de la tèrra, e mesme superiors. Los dius e las divessas en forma animala èran onorats e venerats ansin.

Los atges de glaç lo fasián impossible dins l’emisfèri del nòrd de trobar los fruchs o las plantas, e los umans qu’abitavan aquelas regions èran compulsats de caçar per subreviure. Vivián al costat d’una autra espècia umana, los neandertalians.

Aqueles èran dependents sus la caça e la carònha per subreviure. Aital, la caça devenguèt mai importanta dins lo nòrd, causant lo ròtle de las femnas de disminuir en importància. Los neandertalians devenguèron escandits tre la retracta del glaç.

Anthony Walker*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *