Home GEOGRAFIA L’OCEAN QUE PROVOCARÀ MEI DE 2.000 MILIONS DE REFUGIATS EN 2100
L’OCEAN QUE PROVOCARÀ MEI DE 2.000 MILIONS DE REFUGIATS EN 2100
0

L’OCEAN QUE PROVOCARÀ MEI DE 2.000 MILIONS DE REFUGIATS EN 2100

0
0

Atau qu’estó publicat lo navèth estudi de l’Universitat de Cornell, qui anonciè com s’èra un filme de sciéncia ficcion, mei de 2000 milions de personas refugiadas pr’amor de la pujada de las aigas. Çò qui representa  mei d’un cincau de la populacion totau deu planeta. Un futur qui s’anóncia desastrós.

Adara que son los oceans qui ganharàn tèrras suu planeta sancèr.

Totas aqueras populacions que son las qui demoran sus las còstas, segon aqueth estudi, qu’averàn a cercar un refugi pr’amor deu cambiament environamentau que pateish lo noste planeta. La causa que serà la pujada de las aigas qui serà de mei anar mei grana. Dinc a aténher la chifra de mei de 2.000 milions de refugiats de cap a 2100.

“Qu’i averà hèras personas qui cercaràn un refugi lèu e plan abans qu’ac pensam – çò digó Charles Geisler, professor de Sociologia deu Desvolopament a l’Universitat de Cornell – la pujada deus oceans ne serà pas graduau e a despieit d’aqueth hèit paucs politics e’s mobilizan entà arrestar las aigas on se sap dejà que pujaràn, e mei anar mei de refugiats qu’averàn a migrar, com ac hèn adara los refugiats politics”.

Ua populacion globau d’11.000 milions

Segon las darrèras informacions de las Nacions Unidas, la populacion de la Tèrra en 2050 que serà de 9.000 milions e qu’arribarà dinc a 11.000 de cap a la fin deu sègle. L’alimentacion necessària a totas aqueras personas que serà un deus problèmas màger, mes que calerà tanben trobar mei de tèrras entà laurar e cercar un navèth larèr tà las milions de personas qui demoran uei peus territòris costèrs.

Lo navèth estudi hèit per aqueste sociològue que parla de mei de 1.400 milions de refugiats environamentaus tanlèu 2060. Ua chifra qu’arribaré dinc a 2.000 milions au parat de las 40 annadas seguentas. “La fertilitat umana, las tèrras costèras, lo problèma deu refugi entà milions de poblants deu planeta que seràn lo problèma màger que l’umanitat averà a resòlver en 2060 – ç’afirmè Geisler-. Tots aqueths refugiats que seràn  refugiats suplementaris pr’amor que calerà comptar los refugiats qui huegeràn las guèrras, ligadas au mermament de las ressorças naturaus,  lo declin de la productivitat, mei la desertificacion e lo gas de sèrra. Tot aquò  qu’avia un panorama apocaliptic per l’umanitat. E adara lo temps que’ns manca”.

En 2100 i aurà mei de 2000 milions de personas refugiadas pr’amor de la pujada de las aigas.

L’estudi  que balhè mei d’ua solucion entaus lòcs com Florida e China qui comencèn dejà au nivèu politic a tribalhar entà reglar aqueths problèmas. Florida, lo dusau estat deus Estats Units n’a pas sonque còstas, e  que comencè a dessenhar un plan d’emigracion umana deus poblants de la còsta enlà dinc a las tèrras interioras.

Istoricament los umans que hasón tostemps un esfòrç entà ganhar tèrras suus oceans. “Adara que’s passa lo contra – çò digó Geisler- que son los oceans qui ganharàn tèrras suu planeta sancèr. Pr’amor deu cambiament environamentau”.

De mei, tot aqueth manca de tèrra que crearà enqüèra problèmas e de conflictes mei. Taus país com los Estats Units o d’autes, l’estudi que presenta com solucion la venta de tèrras publicas entaus refugiats climatics. “Mes ua tau situacion que’s poderé evitar simplament – çò digó Geisler -, en redusir d’un biaish drastic las emissions de gas de sèrra, abans qu’atenhin un nivèu catastrofic”.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *