Home DIVÈRSES LAS DOAS VERTATS
LAS DOAS VERTATS
0

LAS DOAS VERTATS

0

(La vertat convencionala e la vertat darrièra dins la filosofia,doctrina formulada pel bodisme ancian).

Foguèron los filosòfs bodistas que presentèron la doctrina de las doas vertats.

Lo Buddha, Gautama, nos ditz qu’adaptava sa doctrina afin de la far mai comprenensibla als disciples divèrses. Atal emplegava la lenga dicha convencionala (la “vertat convencionala”) ab la majoritat, e la lenga (“vertat”) dicha “darrièra” pels bodistas ab los monges mai sabents.

La doctrina de las Doas Vertats foguèt plan elaborada pel filosòf indian Nagarjuna, sièis sègles mai tard.

Encuei, resta necessari de separar, a la pensada filosofica, lo parlar convencional e lo parlar darrièr. Los dos son egalament valables.

Qu’es aquò alara la doctrina de las doas vertats, e cossí podèm l’utilisar, nosautres, dins lo mond d’encuei?

Luenh de la creire incomprenensibla per la majoritat, disi, ièu, qu’es plan simpla.

A l’epòca de Gautama, èra possible comprene la natura de l’univèrs per mejan d’observacion e de sens comun (l’atomisme Indo-Grèc, per exèmple), mas las gènts possedissián ges los mejans e otíls tecnologics e scientifics de nòstres jorns: l’astronomia modèrna, la fisica atomica, eca.

La filosofia de Gautama devenguèt una religion, sa sapiéncia filosofica entremesclada ab las fes religiosas dels pòbles divèrses escontrats a travèrs sos sègles d’evangelisme.

Mas en termes d’encuei, resta necessari de separar, a la pensada filosofica, lo parlar convencional e lo parlar darrièr. Los dos son egalament valables – com’ a dich Nagarjuna.

A la filosofia naturala, lo convencional es necessari per parlar dels particulars: los estres vivants, las espècias, los organismes, las moleculas, las particulas, los fenomèns (dharmas) animats ansin qu’inanimats.

La vertat darrièra es nonpercant necessaria se volem comprene l’unitat de l’univèrs e la vertat que l’existéncia individuala – lo seu- existís pas. Aquò existís que convencionalament, pas darrierament.
Segon la filosofia sociala, la vertat convencionala es absoludament necessaria per tot discors. Es pas possible d’estudiar o d’aprene la natura de las societats (umanas o non umanas),  l’istòria, la politica, l’economica, eca, per mejan de la vertat darrièra.

La doctrina de las Doas Vertats foguèt plan elaborada pel filosòf indian Nagarjuna.

L’utilizacion de doas vertats

Sèm compulsats d’emplegar la vertat (lo parlar) convencionala, quand parlam au subjècte dels mores, dels grops, de las societats particularas, de las classas e los fenomèns individuals de tota sòrta. Aquò es perqué la vertat convencionala es egalament valabla. La societat pot gaire èsser compresa, o transformada, en fasent apel a l’atòm etern! *

Las doas vertats son alavetz egalament valablas, e cadun servís son objectiu desparièr. Las mesclar crea la confusion, coma se l’om assaja de mesclar la filosofia naturala ab la filosofia sociala.

*Totun,la vertat darrièra de l’interdependéncia universala e de la fluiditat materiala de tot (pas de seus, pas d’individuals), pot èsser utilizada per confondre e combatre sul biais del social, l’ignoráncia especista e racista!

Anthony Walker*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *