Home DIVÈRSES LA MELODRAMA E LA VISTA FEMINISTA
LA MELODRAMA E LA VISTA FEMINISTA
0

LA MELODRAMA E LA VISTA FEMINISTA

0
0

En examinant perqué las feministas son divisadas a regard de la melodrama, cal examinar las originas e los ingredients de la melodrama holliwoodiana. Una òbra capitala sus aquò es la compilacion de criticas de la vista del cinèma femenin, “Home Is Where The Heart Is: Studies in Melodrama and The Woman’s Film”, per Christine Gledhill (Institut de Film Britannic, 1987).

La melodrama devenguèt sinonima ab aquestes tipes d’amusament per mantenir lo status quo sexual.

Perqué “cinema femenin”? Pr’amor que lo terme “melodrama” es associat ab lo cinèma femenin, mesme s’aquò es pas juste. Per “cinèma femenin” volèm dire los films destinats per la màger part per una audiencia femenina. Mas los òmes tanben an trobat grand plaser dins la melodrama a travèrs las annadas. Lavetz, per evaluar l’importancia de la melodrama cal reflechir sus son istòria sociala e literaria.

Christine Gledhill indica dins son introduccion que la melodrama a una istòria de dos sègles, e sabem qu’un grand nombre de sos pioniers èran las romancieras, come Ann Radcliffe, escrivana de romans que nos presentan de motius classics d’eroi/d’enemic – los simbòls que reconeissem sulcòp coma tipics de la melodrama. Cal examinar aquestes socialament, dins lo contèxt de l’atge qu’aviá producha la primiera femenista, Mary Wollstonecraft.

Una societat en tren de transformacion

Nos presentan una societat en tren de transformacion, de revolucion, de la vielha societat aristocratica, pusleu rurala, a la novela, borgesia, pusleu urbana, e la transformacion ideologica qu’acompanha l’economica. Aquò creava una dicotomia de mai en mai fòrta entre la vila e la campanha. La melodrama, coma genre, a son origina dins aquesta revolucion del sègle XIX en America, e del segle XVIII en en Euròpa. Exemples son trobats al teatre e a la literatura, coma lo roman epistolari de Restif de la Bretonne, “Le Paysan et la paysanne pervertis” (l’exèmple lo mai extrem); e dins la nòstra epòca los exèmples cinematics, coma “True Heart Susie”, “The Reckless Moment”, eca.

La revolucion morala e sociala del sègle XVIIIen transformèt tanben la vida femenina. La vida devenguèt mai urbanizada e l’anciana moralitat paisana remplaçada per la novela moralitat de la borgesia, la granda familha de la campanha remplaçada per la familha nucleara de la vila. Al centre del novel univèrs moral èra aquesta familha nucleara, cada membre avent son rotle distinctiu.

La melodrama, coma genre, a son origina dins aquesta revolucion del sègle XIX en America, e del segle XVIII en en Euròpa.

D’aquestas novelas circonstancias foguèron plantats los germens d’un novel femenisme als sègles XIXen e XXen. Simultanament pasmens, la patriarquia deveniá determinada de s’afortir, e los mejans ideologics comprenián lo teatre, e puèi lo cinèma, empleguent lo genre melodramatic – destinat a una audiencia femenina!

La melodrama devenguèt sinonima ab aquestes tipes d’amusament per mantenir lo status quo sexual. Atal podem veire perqué lo cinema holliwoodian de l’atge d’aur en particular es estat problematic pel femenisme: la vista que lo mejan nos presenta, de la vida de familha – de la familha nucleara, dicha borgesia (e emulada pel proletariat!) – coma una redempcion per las femnas. (Una vista crestiana, venent de l’anciana societat, mai prenent las novelas formas jos la societat borgesia; pr’amor d’ aquela societat se troban totjorn menaçada per las realitats economicas mai poderosas que la capacitat de la familha pichota-borgesia las contrarotlar).

A seguir.

Anthony Walker*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *