Home DIVÈRSES ETH RELÒTGE BIOLOGIC PROVÒQUE SET ABANS D’ANAR A DORMIR
ETH RELÒTGE BIOLOGIC PROVÒQUE SET ABANS D’ANAR A DORMIR
0

ETH RELÒTGE BIOLOGIC PROVÒQUE SET ABANS D’ANAR A DORMIR

0

E òc, ei çò qu’a coma conclusion eth darrèr estudi hèt per scientifics dera Universitat McGill sus era relacion entre eth cervèth e era ora de dormir: diuèrsi estudis hèts sus animaus confirmen qu’eth cervèth provòque set abans d’anar a dormir. Era causa ne sèrie eth relòtge biologic intèrn des mamifèrs.

“Es mamifèrs an set abans d’anar dormir coma resulta deth cicle circadian”.

Tot comencèc en tot observar qu’es arrats de laboratòri auien fòrça set pendent es dues ores que i a abans d’anar dormir. Era demanda següenta siguec: se non ei ua arrason fisiologica per qué ac hèn ? Atau, ua còla de scientifics damb era direccion de Charles Bourque, d’aquera universitat comencèc ua naua recèrca sus açò.

Çò qu’ère clar ère que béuer aigua abans d’anar dormir en animaus superiors ei un acte preventiu contra era desidratacion. Mès que calie cercar quina ère era vertadièra arrason. Eth cervèth des mamifèrs a un sensor entara idratacion damb neurones dera set. Calie donques confirmar s’eth nuclèu supraquiasmatic cerebrau que contraròtle es cicles circadians / eth nomentat relòtge biologic) auie connexion damb aqueres neurònes dera set.

Eth ròtle dera vasopresina

Era vasopresina ei un neuropeptid qu’aurie un ròtle clau en aguest procès. Es scientifics poderen confirmar qu’en aquera ora critica abans d’anar dormir i auie fòrça mès vasopresina. Dempús poderen relacionar era vasopresina damb es neurònes dera set e atau confirmar aqueth hèt naturau.

Tot comencèc en tot observar qu’es arrats de laboratòri auien fòrça set pendent es dues ores que i a abans d’anar dormir.

“Auem podut confirmar qu’es mamifèrs an set abans d’anar dormir – çò digueren es scientifics dera còla – e açò ei era resulta der aperat cicle circadian. Er estudi solament siguec hèt damb arrats mès açò ei ua responsa generau ara question de per què es umans beuem liquid com aigua o lèit abans d’anar dormir”.

“Ath delà d’açò, er estudi ei important pr’amor qu’a permetut compréner com trabalhe eth relòtge biologic a trauèrs deth ritme circadian. E açò ei util en situacions com eth jet lag o d’auti trabalhs. Toti es òrgans des mamifèrs – çò diguec Bourque – seguissen un ritme circadian e ara sabem melhor com trabalhe. Se sabem com foncione la podem guarir quan non foncione e açò ei important entàs umans”. Er estudi siguec publicat en jornau Nature.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *