Home TECNOLOGIA UN PAS DE GIGANT
UN PAS DE GIGANT
0

UN PAS DE GIGANT

0

China tornèc a hèr un pas de gigant ena corsa espaciau pr’amor que dissenhèc ua bateria qu’ac poirie cambiar tot. Aué er òme non podec arribar encara a Mart. Elon Musk afirma que i poiriam arribar en 2026. Mès encara no auem era energia de besonh entà poder i enviar arren. Mès açò ara poirie cambiar pr’amor dera descobèrta e creacion en China d’ua bateria que poirie èster revolucionària.

Atau, ua còla de cercaires chineses universitàris creèren ua bateria que produsís energia damb era atmosfèra de Mart. Aguesta atmosfèra qu’ei compausada de CO2 (95,32%), nitrogèn (2,7%), argon (1,6%), oxigèn (0,13%) e monoxide de carbòni (0 ,08%). Ei donques ua atmosfèra que non permet era vida umana mès que poirie èster utilizada entà produsir energia.

Era bateria que produsís energia damb era atmosfèra de Mart.

Ua atmosfèra letau entà crear energia

Aguesta naua bateria chinesa utilize era atmosfèra coma energia. Ei atau com produsís electricitat directaments. Se pòt utilizar pendent 1.375 ores e pòt suportar temperatures prèpes a zèro. Ua auta caracteristica d’aguesta naua bateria ei que pòt tornar a foncionar solament damb energia solar. E se daurís entà chucar melhor es campausants dera atmosfèra de Mart.

Mès, com foncione ? Laguens era bateria es descompausat çò qu’es cercaires nomenen “carbonat de liti”, e er oxigèn e eth monoxid de carbòni ei usat entà catalizar era reaccion e açò provòque era conversion deth dioxid de carbòni.

NASA & Goddard/CC.

Non cau díder qu’ara es scientoifics hèn es prumères pròves entà poder començar ja era sua creacion massiua. Segontes es cercaires era tòca non ei auta qu’avançar en desvolopament d’aqueres bateries. Tanben ei un gran pas ena generacion de combustibles entara exploracion espaciau.

Era colonizacion de Mart poirie donques utilizar aguest tipe de bateries o bateries semblables o hèr mès nauta era temperatura d’aquera planeta. Totun, ara çò que cau hèr i pensar com i arribar pr’amor qu’un des principaus problèmes ei era exposicion ara radiacion espaciau. Un des autes problèmes majors qu’ei tanben com auer pro oxigèn o aigua e aliments.

Era Redaccion

Fotografia principau: NASA & GODDARD/CC

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.