Home DIVÈRSES TRAPEN UA NAUA PIRAMIDA EN EGIPTE
TRAPEN UA NAUA PIRAMIDA EN EGIPTE
0

TRAPEN UA NAUA PIRAMIDA EN EGIPTE

0

Era istòria arqueologica acostume a èster ua des sciéncies mès conservadores. Totun, quan òm pense que ja s’an trapat toti es monuments piramidaus der ancian Egipte, Patam! descorbissen ua naua piramida e encara mès anciana qu’era de Keops. Era descobèrta siguec hèta ena part mès meridionau deth país african e ei susprenenta pr’amor que, coma que non a cramba funerària, es arqueològs encara an de confirmar ce quina siguec era tòca dera sua bastida.

Era piramida de Djosèr, fòrça posterior e aguesta ara trapada n’ei era evolucion arquitectonica.

Atau, era còla arqueologica dera universitat de Chicago qu’a hèt era descobèrta ja a confirmat qu’ei ua naua piramida egipciana e qu’açò non s’ac demorauen. Era piramida siguec trapada pròp dera ciutat egipciana d’Edfú e ei ua piramida damb gradèrs. Era sua edat siguec estimada en mès de 4.600 annades.

Pr’açò e pes sues mesures – aué hè pauc mens de 5 mètres de nautor mès que pendent era epòca en que siguec bastida hège mès de 13 mètres – era piramida siguec classada coma ua mès des piramides provinciaus, bastides pendent es reiaumes des faraons Huni (2.635 aC) e Seneferó (2.610 aC).

Ua piramida de sable e argila

Es arqueològs qu’an descobèrt aguesta naua piramida ja an confirmat donques qu’ei ua des piramides mès ancianes jamès trapades en Egipte pr’amor qu’ei mès anciana encara qu’era piramida de Keòps. Damb era ja s’auien descobèrt sèt piramides nomenades provinciaus pertot eth país.

Totun, qu’es caracteristiques hèn d’aquera piramida ua construccion misteriosa. Ei ua piramida que non a cramba intèrna funerària e pr’açò es arqueològs non saben encara ce quina siguec era tòca dera sua bastida. Maugrat açò, es recercaires americans an soslinhat que siguec un monument faraonic que, seguraments, volie hèr mès gran eth poder des faraons. Totes es autes piramides provinciaus – trèt d’ua – an mès o mens es madeishes mesures, çò ei 20 x 20.

Fin finau, er art egipcian arribèt as piramides mès granes coma era de Keòps, tanben posterior.

“Totes es piramides d’aguest tipe an ues mesures semblantes. Açò ei estonant – çò diguec ara revista Live Science Gregory Marouard, arqueològ der Institut orientau dera Universitat de Chicago-. Totun, qu’era piramide patic un o dus assauts e perdec era sua part superior. Pr’açò es abitants locaus pensauen qu’ère eth cavòt d’un òme sant musulman.

Pròp dera piramida es arqueològs trapèren rèstes umanes e minjar e tanben diuèrsi ieroglifes hèti segontes es arqueològs fòrça dempús dera bastida dera piramida. “Son inscripcions privades e mau hètes. Sigueren hètes entà mainatges enterradi jos es ieroglifes as pès dera piramida – çò confirmèc Marouard”.

E maugrat qu’era existéncia dera piramida ja ère coneshuda des de 2010 era còla qu’a hèt era excavacion non comencèc enquia auer era aprobacion deth simpòsi dera Societat d’Estudis d’Antiquitats d’Egipte, realizat hè pòc en Torònto, Canadà.

Justaments en aqueth simpòsi es arqueològs americans confirmèren que, pendent era epòca de Keòps es egipcians ja auien abandonat era bastida de piramides provinciaus mès encara non se sap perqué. Açò coincidís en eth temps damb era bastida des piramides de Giza e entre aguestes era de Keops que non ei donques tan anciana coma aguesta. Egipte donques a ua piramida mès. Era arqueologia d’aué contunhe d’èster susprenenta.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.