Home DIVÈRSES LOS PRIMATS, EN GRÈU DECLIN
LOS PRIMATS, EN GRÈU DECLIN
0

LOS PRIMATS, EN GRÈU DECLIN

0

Un nòu estudi a confirmat lo declin grèu que viuràn los grands monards africans pendent los 30 ans venents. D’efièch, de gorillas, de chimpanzés e de bonobos veiràn lor abitat fòrça reduch en causa del cambiament environamental, de l’espandiment de l’argicultura e tanben de la creissença de la populacion umana sus la Tèrra.

Los grands monards africans viuràn un grèu declin los 30 ans venents.

Segon de nòvas donadas publicadas dins lo numeric Diversity and Distributions, òm pòt preveire un rapid declin de totes los grands monards africans. Per far l’analisi, culhiguèron d’informacion dels darrièrs 20 ans sus aquelas espècias. E, pel primièr còp, foguèt projectat cossí la vida d’aqueles primats pòt èsser cambiada pel clima, per l’agricultura e la demografia umana en 2050.

Una bona vision seriá çò que se passariá se lo cambiament environamental poguèsse èsser arrestat. Una marrida vision seriá çò qu’auriá luòc se lo cambiament environamental actual contunhèsse son procès. Lo primièr scenari preditz que los primats africans poirián pèrdre fins al 85% de son territòri, que la mitat es uèi dins de pargues naturals barrats e protegits mas pas l’autra mitat. Lo segond scenari afirma que pòdon perdre fins al 94% de lor abitat pr’amor que lo 61% d’aqueste seriá en defòra d’airals protegits.

Segon l’estudi, s’aqueles primats pòdon quitar las regions mai bassas per se refugiar dins las montanhas mai nautas, poirián pasmens subreviure. Mas se poiràn pas jamai espandir coma espècia, almens fins en l’an 2050. Los cercaires an declarat que la vegetacion tanben subirà de cambiaments e que trobarà mai de frescor sonque en naut de la montanha. Fòrça espècias mamifèras erbivòras pòdon pas anar tan naut e seràn menaçadas d’extincion. Totun, los primats poirián subreviure ailà en altitud e embarrats dins de zònas protegidas. La part finala de l’estudi demandava als divèrses govèrns africans qu’aparèsson melhor aqueles airals e que poguèsson ajudar de crear aital d’airals segurs pels primats. De remembrar que totas aquelas espècias son ara en grèu dangièr d’extincion.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.