L’ORIGINA TERRÈSTRA DEUS ESTROMATOLITS
Los prumèrs traç morfologics de vita sus la Tèrra son plan controvertits, pr’amor que cèrts procediments non biologics pòden produsir estructuras similaras, e aqueths fossils son sovent estats sosmetuts a ua alteracion avançada. Los estromatolits son estats considerats pendent fòrça temps macrofossils claus entà trapar la vita dens la Tèrra en ròcas sedimentàrias. Totun, l’origina biologica deus estromatolits ei enqüera causa d’ua grana discussion scientifica.
Ua navèra recèrca geologica deu Musèu Naturau d’Istòria de Londres qu’estudiè los estromatolits vielhs de 3,4 miliards d’annadas de la formacion de Dreçar, en Austràlia occidentau. Qu’an utilizat la microscopia optica e la geoquimia elementària, a mei de l’espectroscopia e la tomografia entà identificar l’origina d’aqueths. E las caracteristicas indican ua origina biologica.
“En mei d’efectuar ua tomografia en laboratòri dels estromatolits, qu’avem podut obtiéner las prumèras estructuras d’ estromatolits precambrians en lo laboratòri de Trièste, en Itàlia”, qu’an explicat los cercaires.
L’identificacion de morfologias non unifòrmas
“Aquò a permetut l’identificacion de morfologias non unifòrmas, e d’espacis vueits peu desgasatge de materiaus organics en descomposicion, e tanben estructuras verticaus interpretadas com estructuras microbianas, un indicator comun de la creishença dun fenomèn coneishut coma fototropia.” E aquò doncas, que semblaré acabar la discussion sus si la soa origina ei extraterrèstra.
“Los estromatolits de la formacion de Dreçar son estats principaument remplaçats per ematits, ce an declarat. Aquera composicion ei plan pertinenta entà la recèrca de la vita sus Mart pr’amor que las ròcas sedimentàrias en la susfàcia de Mart son estadas sosmetudas a ua oxidacion generalizada similara. »
“En aqueth esgard, los estromatolits de la formacion de Dreçar pòden estar materiaus particularament pertinents entà ns’informar d’un estile precís de preservacion de la biosignatura esperada en Mart, ce digón los cercaires, e adara cau recercar expressions morfologicas de la vita dens la formacion de Dreçar, e har mei analisis avançadas. » Aquera recèrca qu’ei dens un article de la revista Geology.
La Redaccion
