Home LINGÜISTICA LO REVISCOLAMENT DEL CORNIC
LO REVISCOLAMENT DEL CORNIC

LO REVISCOLAMENT DEL CORNIC

0

Lo Conselh Cornic confirmèt que la lenga cornica, malgrat que plusors scientifics considèran qu’es una lenga mòrta dempuèi lo sègle XVIII, comença a reviscolar pr’amor de l’amassada de volontaris de Cornoalha que vòlon la parlar de mai en mai. A mai, la pandemia mondiala provoquèt tanben un augment dels corses telematics e tanben de las trobadas de parlaires a Internet.

Cornoalha fa reviscolar la sieuna lenga.

Per ansin, las autoritats lingüisticas cornicas confirmèron que la lenga cornica, que patiguèt un procés de mòrt lenta al long dels darrièrs 5 sègles pr’amor de l’arribada de mai en mai anglosaxons a Cornoalha, seriá ara a mand de reviscolar pr’amor de la pandemia, car ne seriá, segon dison, una bèla consequéncia lingüistica al país.

Lo Conselh Cornic confirmèt doncas que i aguèt, los darrièrs meses, un increment dels estudiants del cornic a travèrs de divèrsas app a mai de classas telematicas. A mai d’aquò, tanben poguèt èsser observada una creissença al nombre d’estudiants e personas que vòlon aprene e parlar aquela lenga coma resulta de divèrses projèctes d’escòlas de Cornoalha, que foguèron consideradas coma plan interessantas per una granda majoritat de la comunautat educativa cornica.

Uèi lo jorn, e dempuèi lo començament de la pandemia mondiala, i a divèrsas app ont òm pòt aprene lo cornic, dont Indylan, subvencionada per la pròpria Union Europèa e lançada fa pas gaire pel Conselh Cornic, maxima autoritat lingüistica de la lenga cornica en Cornoalha. D’un autre costat, los professors de cornic confirmèron que l’augment d’estudiants que volián aprene lo cornic foguèt dempuèi fa qualcunes meses estonant.

Divèrses projèctes escolars

Val pas dire que tot aquò seriá pas estat possible sens l’ajuda de la comunautat educativa cornica. I aguèt una creissença d’estudiants al programa Go Cornish (Cornic Endavant!) subvencionat pel Conselh Cornic, mas ara e dempuèi fa sonque divèrses meses, tota la comunautat educativa, dont professors, ensenhaires e estudiants, i participèt plan, e doncas la resulta tanben es estonanta e tras que positiva.

Aital, e segon lo Conselh Cornic ja i aurián mai de 6 000 escolars que demostrèron qu’avián la volontat d’estudiar la lenga cornica, considerada coma escandida dempuèi la fin del sègle XVIII. E aquò arriba aprés se conéisser que lo cornic en l’an 2011 aviá sonque aperaquí 557 parlaires. Es aital coma milièrs d’escolars poguèron aprene a dire ja “Fatla Genes”, que vòl dire Cossí va? o encara “Dydh Da”, que vòl dire Adishatz.

Mas lo nombre d’estudiants adultes que tanben decidiguèron començar a aprene la lenga cornica tanben es mai nauta, segon donadas del pròpri Conselh Cornic. De remembrar que fins ara aquela lenga sonque podiá èsser estudiada per la parlar un còp cada divèrses jorns en desparièrs vilatges cornics e jamai al còp. Mas uèi, aquò pòt ja èsser fach cada setmana en plusors vilas e vilatges cornics al còp.

Segon Emma Jenkin, professora de cornic en una app per aprene la lenga cornica, “ lo fach es vengut estonant. Uèi ja avèm mai de 2 000 estudiants a tota la planeta e fins ara sonque n’i aviá qualcunes centenars. E tot arribèt pr’amor que i aguèt la volontat politica d’ensenhar lo cornic a Internet. Aquò es la granda diferéncia”.

Los estudiants adultes que decidiguèron començar a aprene lo cornic es ara mai naut.

A mai d’aquò, la creissença del nombre d’estudiants e parlaires del cornic dubriguèt tanben una autra pòrta dins Cornoalha, lo prètzfach de poder trapar de trabalh pr’amor de la coneissença del cornic, un fach qu’abans èra pas possible. Ja i a de parlaires de cornic que confirman que lo pòdon usar cada jorn, coma Tallessyn Grenfell-Lee, un estatsunitenc amb de rasigas cornicas que decidiguèt se n’anar a Cornoalha pr’amor de l’estudi recent del cornic.

“Sòi de Boston mas la familha del mieu paire es de Cornoalha, çò diguèt Tallessyn Grenfell-Lee.  Fa qualcunes ans anèri a Cornoalha e lèu lèu comencèri a aprene lo cornic, sustot a travèrs de Facebook. Mas amb la pandemia de 2019 tot venguèt telematic e poguèri realizar divèrses corses a Internet de cornic. E uèi pensi que lo parli pro ben”.

De soslinhar qu’en l’an 2011 Nacions Unidas tornèt a classificar lo cornic, que fins alavetz èra estada una lenga desapareguda. Dempuèi alavetz es considerada – e aquò seriá benlèu un cas unic al mond – una lenga en grèu dangièr d’extincion. E dempuèi alara i a de panèls en cornic en Cornoalha pr’amor d’una campanha del Conselh Cornic, que voliá balhar de lutz publica a la lenga nativa del luòc. E tanben i a divèrses projèctes lingüistics europèus a l’ora d’ara per ajudar a comprene e parlar plan lo cornic pel futur.

Segon aquò, ara serián d’autras comunautats lingüisticas en situacion critica, coma la basca o encara la sami que serián interessadas sus aquel prètzfach e vòlon conéisser cossí crear una app per incrementar la coneissença d’aquelas lengas cossí faguèron los cornics. P’amor que seriá un espleche plan util.

Per Will Keating, professora de cornic, l’interés global es ara mai naut, tanben demest los musicians que vòlon cantar en cornic. E aquò seriá un prètzfach plan positiu. “Es estonant veire qu’ara i a un interés plan naut dels toristas a mai dels natius cornics per escotar e assajar de dire qualcunas paraulas en cornic. Aquò èra impensable fa sonque dos ans endarrièr, çò diguèt amb optimisme”.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.