Botan, oficialament lo Reialme de Botan , es un país del sud de l’Asia plaçat a l’Imalaia e sens cap sortida a la mar. Limita al nòrd amb la Republica Populara de la China e al sud amb l’Índia. S’agís d’una nacion regida per una monarquia constitucionala e los organs e sedenças del govèrn se tròban dins la capitala, Thimphu. A una superfícia de 40 000 km² e una populacion inferiora als 800 000 abitants. Botan es un dels païses mai pichons e amb mens populacion de la planeta. Son territòri es devessit en dètz províncias.
Botan a 6 216 espècias d’anfibians, aucèls, mamifèrs, reptils e de plantas vascularas enregistradas, çò que convertís Botan en un dels païses amb mai diversitat biologica de la planeta. Particularament, a 625 espècias d’aucèls e 5 468 espècias de plantas vascularas. Dins la flòra destacan tanben mai de 300 espècias de plantas medicinalas, coma 46 de rododendrons, a mai d’un grand nombre de magnòlias, genebrièrs e orquidèas, e d’arbres coma pins e casses.
Un país de montanha
Lo territòri amb de bòsques, es aperaquí lo 72% de la superfícia totala, e es devessit en tres zònas diferenciadas: l’aupina amb pauca o cap capa florala, la temperada, amb conifèras e d’autras plantas latifoliadas e la subtropicala, ont i a la vegetacion tropicala tipica. La Capròsa blava de l’Imalaia es considerada coma la flor nacionala e demòra a una nautor d’entre 3 500 e 4 500 m en de passatges elevats de la zòna orientala del territòri.
D’autra banda, dins lo país vivon de nombrosas espècias indigènas, coma lo langur daurat, lo panda roge, la grua de cuòl negre, lo leopard de las nèus o lo takin. Aquel darrièr es considerat coma l’animal nacional. Cal soslinhar que Botan a 16 espècias d’aucèls en perilh d’extincion, a mai del corb, reconegut coma l’aucèl nacional.
Per çò que tòca a la vida aquatica, se sap que i vivon 41 espècias autoctònas als lacs e fluvis del país, amb uèch espècias exoticas e 7 de ciprinids introdusits per l’aqüicultura en d’aigas temperadas. La trueita bruna foguèt introdusida en 1930 e fins 1980 visquèt sonque en doas piscifactorias per èsser transportada après als corrents e massas d’aiga de la nacion.
Suenhar l’ecologia e l’environament es plan important a Botan, pr’amor qu’es un dels ponchs basics que sostenon l’idèa de la Felicitat Nacionala Totala. D’efièch, i a una Comission Nacionala pr’aquò e la tòca es protegir los espacis naturals, enfortir la consomacion conscienta de las ressorças e fomentar la responsabilitat sociala amb la natura.
Lo 60% del país se tròba protegit mejançant una ret de dètz pargues naturals. Existís una politica de suenhar l’aiga, malgrat que las institucions an de ligams foncionals flacs a nivèl de politica, planificacion e programacion. E malgrat tot, lo cambiament climatic tanben afècta Botan, sustot als glacièrs.
Un article d’Andrés López*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion
