Home GEOGRAFIA LO MELHOR PARC NATURAU D’AFRICA
LO MELHOR PARC NATURAU D’AFRICA
0

LO MELHOR PARC NATURAU D’AFRICA

0

Serengueti qu’ei estat causit coma mélher parc nacionau d’Africa peu cinquau còp. La causida, que demòstra lo succés a l’ora de protegir plan la fauna e la flora que i a dens lo parc e tanben com pòt lo torisme contrarotlat ajudar a sauvar espècias que la majoritat son dejà en dangèr d’extincion. Que parlam deu Parc Nacionau de Serengueti, situat en Tanzania.

Serengueti, que ganhè lo títol de melhor parc nacionau de flora e fauna africana despuish l’an 2019 e au long de las darrèras cinc annadas. Que i avèva sheis parcs naturaus mei que volèvan ganhar lo títol de mélher parc naturau african. Mes aquesta annada que ganhó un còp de mei Serengueti, çò que demòstra lo tribalh plan hèit e com gerir plan un parc nacionau de fauna e flora.

Lo títol qu’estó balhat per la WTA, que balha prèmis aus melhors viatges de la planeta. E que soslinha que har un viatge ad aqueth parc naturau african qu’ei ua hèra bona idèa a l’ora de har torisme internacionau. De raperar que Serengueti ei un parc naturau plan celèbre pr’amor de la migracion annau de gnós.

En Serengueti i a las cinc màgers espècias mamifèras africanas.

D’un aute costat, l’administracion deu parc confirmè qu’èran plan contents, e que lo títol recebut ei ua victòria navèra de l’Autoritat Nacionau de Parcs Nacionals de Tanzania. Los autes parcs nacionaus africans que lutavan entad aqueth títol, melhor parc nacionau african, qu’estón La Resèrva de Caça deu Kalahari Centrau en Bostwana, lo Parc Nacionau d’Etosha, en Namibia, Lo Parc Nacionau de la Val de Kidepo, en Oganda, lo Parc Nacionau de Kruger, en Africa deu Sud, e la Resèrva Nacionau de Masai Mara, en Kenya.

Un deus màgers parcs naturaus d’Africa

Cau raperar que lo Parc Nacionau de Serengueti, en Tanzania, qu’ei un deus màgers parcs naturaus africans e on demoran mei d’un milion e miei de gnós e mei de 250.000 zébres. Qu’estó classat coma Patrimòni de l’Umanitat per l’Unesco dejà en 1981. Qu’ei plan celèbre pr’amor de la soa megafauna coma lo leon, lo leopard, l’elefant, lo rinocèros e lo bufle deu Cap. Mes au parc tanben i a iènas, guepards, zèbres e hèra ausèths de prèda. Près deu parc que i a la Gorga d’Olduvai, tanben plan celèbra au monde de l’arqueologia pr’amor qu’ei on estón descobèrtas fòrças espècias omininas ancèstras de l’òmi actuau. Serengueti qu’ei autan plan pròche de la zòna de conservacion de Ngorongoro.

Serengueti qu’estó descobèrt per l’austrian Oscar Baumen en 1892, e lo son nom que vòu díser « lòc on la tèrra se difusa per tostemps » en lenga masai. La caça deu leon que provoquè que los anglés protegeishen lo parc en 1921, un territòri qu’estó puish la basa entà la creacion deu parc en 1951. Entà protegir la fauna deu luòc, los masai qu’estón enviats en dehòra deu cratèr de Ngorongoro. Uei enqüèra i a polemica sus aqueth movement forçat de la populacion autoctòna.

Lo parc se difusa au long de près de 15.000 Km² e tanben de 2.500 leons e un milion de gnós, dab pradas, savana, e forèsts. Qu’ei situat au nòrd-oèst de Tanzania, près de la frontèra dab Kenya, e qu’ei ligat a la Resèrva Nacionau de Masai Mara, la resèrva de Caça de Maswa e enqüèra tres resèrvas mei que forman l’ecosistèma de Serengueti.

Serengueti, en Tanzania, qu’ei un deus màgers parcs naturaus africans.

Segon aquò, en la savana meridionau i a gnós, zèbres, gasèlas, impalas, e bufles. A l’èst i a crocodiles deu Nil, monards, ipopotames, e aglas marciaus. Lo territòri qu’ei crotzat cada an per mei d’un milion de gnós. Au nòrd, totun, lo paisatge qu’ei mei obèrt, dab sèrras, e que i a tanben hèra elefants, girafas e dic-dic, un tipe de gasèla.

Serengueti qu’ei tanben plan conegut pr’amor que i a las cinc màgers espècias mamifèras africanas, que son, lo leon massai, dab mei de 3.000 especimèns, lo leopards, dab haut o baish 1.000 individús, l’elefant african de savana, dab ua populacion de mei en mei grana, de rinocèros neres, hèra protegits per l’administracion deu parc, e lo bufle african, tanben plan comun au parc.

En Serengueti tanben i a fòrça espècias mamifèras coma elands, antilòps aqüatics, iènas pigalhadas e iènas raiadas, baboins, cans sauvatges e girafas, e 500 espècias diferentas d’ausèths dont estrucis, marabots, groas coroadas, aglas marciaus e diferentas espècias de votre.

Lo parc Nacionau de Serengueti qu’ei gerit per l’Autoritat Nacionau de Parcs de Tanzania e adara lo governament tanzanian que prepausè difusar enqüèra mei lo parc dinc au lac Victòria, pr’amor que la sequèra, uei, qu’ei de mei en mei pregonda, e que’s pensa que lèu los animaus auràn problèmas de sed. Pr’açò cau los poder deishar dinc ad aqueth lac se vòlen subervíver plan enqüèra mei d’annadas.

La Redaccion

Cronica d’aguest article sus l’espaci Natura de Ràdio País : https://soundcloud.com/radio-pais/natura-lo-melhor-parc-naturau-dafrica?in=radio-pais/sets/natura

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.