LOS UMANS SÈM D’ANIMALS SASONIÈRS

Christian Andreu
0
Lo sòm, lo ritme cardiac o encara lo metabolisme son de foncions jornadièras cronometradas per de relòtges nomenats circadians que i a entre las cellulas. Mas la vida modèrna càmbia aquel cronomètre. L’industrializacion, los torns al trabalh, lo lum dels ostals o los telefòns modifican lo sòm e lo sistèma circadian. Ara un estudi de […]

TRUMP VÒ ARA DESPROTEGIR ES PARCS NACIONAUS ESTATSUNITENCS

Christian Andreu
0
Eth president des Estats Units tòrne ara a provocar ua naua polemica mondiau, pr’amor que vò cambiar eth dret environamentau d’aqueth país. Se ac hesse poirie acabar damb eth madeish e toti es parcs nacionaus d’Estats Units poirien demorar sense cap proteccion. Un dret que protegic es ecosistèmas mès beròis d’aqueth país des dera creacion […]

LEI NOMBRES PROMIERS

Christian Andreu
0
Lei nombres promiers son lei nombres qu’an soncament 2 divisèires : 1 e élei-memes. N(P) = {2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19,…} Non existisse una formula per donar toei lei nombres promiers, mai d’únei son estadas trobadas que n’en dónon un cèrt nombre ò un molon, mai amé de repeticions. Euclides d’Alexandria : Matematician (300 […]

UA UMANITAT DAMB SONQUE 1.200 INDIVIDÚS

Christian Andreu
0
Es espècies ancessores de nòsta espècia patiren fòrça durant eth Paleolitic. Pr’amor que i auec ua situacion alarmanta quan sonque demorauen apuprètz 1.200 individús a tota era planeta. E aqueres espècies e nòsta espècia sigueren a man de patir un escandilhament totau. Era chifra ei era resulta d’un nau metòde usat entà mesurar es populacions […]

ES DESCOBÈRT UN NÒU SISTEMA BINARI FORMAT QUAND UNA ESTELA DE NEUTRONS ORBITÈT AL TORN D’UNA AUTRA ESTELA

Christian Andreu
0
Lo nòu sistèma binari a un pulsar de milisegondas que vira lèu lèu e que foguèt nometat PSR J1928+1815 e es acompanhat d’una estela d’èli. Los pulsars son d’estelas de neutrons que viran e que lançan d’ondas de ràdio. Aquestas estelas sonque pòdon rotar tan rapidament se chucan era matèria d’una autra estela pròcha. E […]

L’IA JA COMPREN MELHOR LAS EMOCIONS QUE LOS UMANS

Christian Andreu
0
Segon un nòu estudi soís, l’IA ja comprendriá melhor las emocions que los quites umans. La descobèrta poiriá revolucionar la sciéncia e l’educacion. Segon aquel estudi, de modèls coma ChatGPT ja supèran los umans en compreneson emocionala e tanben pòdon crear de tèstes psicologics en un temps recòrd. Pr’amor que fins ara l’intelligéncia emocionala èra […]

ES PALEONTOLÒGS DESCORBISSEN UA NAUA ESPÈCIA D’ESLASMOSAURE FÒRÇA ESTRANHA

Christian Andreu
0
Er elasmosaure aurà coma nom Traskasaura sandrae, e hège enquia 12 m de longada. Ère un tipe de plesiosaure que demoraue ena mar deth Cretacèu, ara hè 85 milons d’annades. Totun, tanben auie ua estranha mescla de caracteristiques primitiues e derivades e açò hè d’aguest elasmosaure ua espècia fòrça diferenta des autes elasmosaures. Eth fossil […]

ES OBJÈCTES DER UNIVÈRS S’EVAPOREN MÈS LÈU DE ÇÒ QUE SE PENSAUE

Christian Andreu
0
Ara er cercaire Heino Falcke, dera Universitat de Radboud, mostrèc qu’es traucs neri pòden evaporar-se lèu lèu mès que tanben ac pòden hèr d’autes objèctes estelars. Lèu toti. Açò ei atau pr’amor d’un procés semblable ara radiacion d’Hawking. Er estudi siguec considerat fòrça pòlemic pr’amor que non se comprenie gauire ben aguest procés. Atau, en […]

UN TRIST CAS D’EXTINCION MODÈRNA  

Christian Andreu
0
Lo Moho de Kaua’i (Moho braccatus) foguèt fins fa gaire una bèla espècia d’aucèl apertenent a la familha de los Mohoidae, una espècia endemica de l’illa de Kaua’i, en Hawaii. Disèm fins fa gaire pr’amor qu’uèi lo jorn es una espècia escantilhada, car lo darrièr especimèn de l’espècia foguèt escotat en l’an 1987. Aquel an […]