ES PAUMS/ES PAOESSES: 45 ANADES EN TOT PROMÒIR ARAN (e 2)

Es Paums e Paoesses ei ua associacion neishuda l’an 1974 destinada entara promocion dera lengua e cultura d’Aran, mejançant activitats en diuèrsi encastres com era musica, era gastronomia, era coneishença deth miei naturau, era traduccion d’òbres ar aranés e era celebracion d’actes culturaus e esportius (tennis, corses populares). Parlam damb eth sòn vicepresident dusau, Jèp de Montoya.

Enguan s’a celebrat eth centenari de Mossèn Jusèp Condó Sembeat, eth gran poèta d’Aran. En quines activitats auètz collaborat? Com ei eth mon editoriau en aranés?

Jèp de Montoya.- En contèxte der An Robèrt Lafont e laguens deth Centenari dera mòrt de Mn. Jusèp Condò e auut era sòrt de qu’ era Direccion Generau de Politica Lingüistica dera Generalitat de Catalonha me demanèsse dues conferéncies, ua enta dar-la en Lhèida en data 11 d’ octobre de 2019, ena sedença der Institut d’ Estudis Ilerdencs e ua auta ena sedença deth Centre Excursionista de Catalunya, prononciada en data 12 de noveme 2019.

Açò me dec pè a investigar era vida e òbra de Mn. Condò damb totes es influéncies que le poderen arribar des dera “Renaixença” e de Mn. Cinto Verdaguer en particular, atau coma era consciéncia culturau e politica catalanes, as escrits de Julles Verne, deth Romanticisme europèu, deth moment deth colonialisme e era perdua per part d’ Espanha de Cuba e Filipines, deth “Racionalisme”, dera Generacion deth 98, deth Felibritge, dera amplia formacion religiosa e musicau, (aguesta darrèra damb es estudis mès apregondits de Tònho Castet Varela e Jaume Masana (Castèth), de Cervantes, dera Istòria Sagrada, etc. Es titols d’ aguestes conferéncies sigueren: Jusèp Condò, “Un òme deth sòn temps” e “Jusèp Condò e eth Centre Excursionista de Catalonha”. Era anecdota d’ aguesta darrera ei que se prononciec en madeish Centre, lòc a on 123 ans abans, eth 13 de noveme de 1896, Jusèp Condò prononciec ua auta conferéncia sus es Tradicions e costums dera Val d’ Aran.

Ena darrèra enquèsta lingüistica siguec detectat un increment dera coneishença der aranés entre era populacion jove. Ua bona notícia, mès encara auèm fòrça rèptes entà arténher era normalizacion lingüistica plea en Aran. Quines mesures credètz que serien de besonh, tant des des Administracions Publiques coma des deth sector privat?

Dempús 2006 er occitan (aranés a l’Aran) ei oficiau en tot eth Principat de Catalonha. Quines repercussions positiues a auut aguesta declaracion?

En nau Estatut de Catalonha de 2006 en article 6.5, establís qu’era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha d’acòrd damb çò qu’establíssen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica. Personaument e estant President der Institut d’ Estudis Aranesi, òrgan asssesor deth Conselh Generau d’ Aran, en data 21 d’ abriu de 2010 demané, en ua compareishença en Parlament, as grops parlamentaris catalans generositat ena redaccion e aprovacion dera Lei der occitan, aranés en Aran, concedint er estatus d’Acadèmia a d’ aguest Institut format per tres seccions: Linguistica, Estudis Juridics e Istòria.

En aguesta Lei siguèc contemplat en tot dider entre d’ autes causes; Er Institut d’Estudis Aranesi a d’èster independent des administracions publiques, a d’arténher pleament eth caractèr academic que li correspon e a d’auer era autoritat lingüistica entà fixar es convencionalismes d’usatge der aranés cossent damb era consideracion de varietat lingüistica deth tronc occitan comun. Atau madeish, a d’auer era autoritat entar assessorament que, en matèria de lengua, li sigue sollicitat. Com podem veir se le concedís er estatus d’ Acadèmia ara antiga Seccion de Lengua der IEA. Aguest punt en particular d’ aguesta lei se develope damb eth decrèt 12/2014, de 21 de gèr

Qué vò dider açò: Catalonha ei un territòri qu’ a 71.000 associacions, 2.500 fondacions e sonque 12 acadèmies. Era darrèra en éster creada ei era nòsta. I an que sigueren creades en sègle XVIII coma era Reial Acadèmia de Medecina, d’ autes coma era Reial Acadèmia de Farmàcia a era sua origina en 1511 ena Primera Concordia de Barcelona. Ei a dider Catalonha en cinc sègles a podut artènher a auer 12 acadèmies enes diferenti camps deth saber. Totes eres an era sedença en Barcelona. Sonque er IEA-AALO a era sedença dehòra dera capital de Catalonha, en aguest cas ena Val d’ Aran.

Er IEA-AALO a er estatus d’ Acadèmia internacionau. Evidentment qu’ en aguesti moments non damb eth madeish pressupòst però si damb eth madeish estatus juridic quera Real Academia dera Lengua Española, qu’ er Institut d’ Estudis Catalans, Acadèmia deth Catalan, quera Euskalzaindia, Real Acadèmia dera Lengua Vasca o era Academie Française per enumerar quauques ues. Er IEA-AALO ei era única academia de Catalonha que non a era sua sedença en Barcelona e cau dider que laguens de tota Occitània era nòsta ei era única damb er estatus d’ Acadèmia internacionau. Totes es Acadèmies franceses an era sua sedença en París, non existint cap mès damb competéncia exclusiva sus era lengua occitana.

Er IEA-AALO ei ua corporacion de dret public independent des administracions publiques se ben cau dider qu’ es recorsi de foncionament en gran mesura arriben des administracions institucionaus i auent d’ auti mecenes qu’ ajuden ath foncionament dera Acadèmia. Er objècte der IEA-AALO ei era nauta investigacion e estudi der aranés e establir-ne es critèris de normativa d’acòrd damb es principis dera Gramatica occitana de Loís Alibèrt e es Normes ortografiques der aranés, coma part integranta der espaci lingüistic e culturau occitan.

Er IEA-AALO pòt crear, entath desvolopament des sues accions, damb d’autes societats filiaus o organs consultius, d’acòrd damb çò que preveiguen es sòns estatuts. A d’ aguesta man estam trabalhant entà articular era societat filiau dera Istòria, Patrimoni e Identitat Aranesi. Er IEA-AALO ei era maxima institucion encargada d’establir e actualizar era normativa lingüistica der aranés. Atau madeish, er Institut d’Estudis Aranesi ei era autoritat entar assessorament que, en matèria de lengua occitana, li sigue sollicitat pes administracions publiques e es organismes que ne depenen, e tanben pes centres d’ensenhament publics e privats e pes mieis de comunicacion de titularitat publica.

Es persones academiques son nomentades d’entre persones de reconeishut prestigi lingüistic e scientific en estudi, era recèrca e foment dera lengua occitana. En aguesti moments existissen dues seccions laguens dera Acadèmia, era Aranesa e era der Estandart. Es persones que formam era Aranesa èm: Jusèp Loís Sans, Angelina Cases, Ròsa Maria Salgueiro, Miquèu Segalàs, Maria Elvira Riu, Lourdes España, Bernat Arrous e jo madeish, e era Estandart Joan Salles-Lostau, Jacme Taupiac, Patrici Pojada, Felip Carbona e Claudi Balaguer, toti eri referents en estudi dera lengua.

Auètz relacions damb autes entitats occitanes (deth territòri jos sobeiranetat francesa)?

Òc, cau dider que laguens dera Acadèmia  i a ua serie de persones que formen part dera Seccion d’Estandart que son referents dera lengua occitana e cau dider que son de nacionalitat francesa. Dera madeisha manera èm en relacion damb d’ autes institucions e entitats que trabalhen sus era lengua e d’ auti parçans dera cultura.

Es aranesi que viuen dehòra parlen tostemp damb orgulh d’Aran. Açò demòstre eth gran ligam que mantien damb eth sòn país. Com avaloratz aguest fòrt e positiu sentiment d’apertenença maugrat era distància?

Cau dider que quan èm dehòra deth nòste contèxte èm fièrs de demostrar era nòsta idéntitat. I a talament de causes pes que èster orgolhosi dera nòsta procedéncia que non podem passar-mos de manifesta ‘c

Es Paums e Paoesses, ei ua associacion damb ua clara volontat de refermar era lengua, era cultura e era identitat en Aran.

Jo creigui qu’ Es Paums des de hè 45 ans estan hènt un gran favor ara lengua e ara cultura en generau. Dilhèu en aguesti darreri ans s’ a incrementat e manifestat d’ ua forma mès evidenta. Jo ena mia adolescéncia idolatraua a d’ aquet grop musicau de Vilamòs ath que tampòc podies veir n’ escotar tan soent. En quauque moment cap ath 2011 apruprètz jo les diguí as Paums que m’ agradaría en quauque moment d’ èster un poric de paum e atau comencèc era nòsta collaboracion. Jo sò un privillegiat de qu’Es Paums m’acceptèssen e que Jaume Masana (Castèth) age musicat quauques uns des mes poèmes e qu’ Es Paums e Es Paoesses les agen cantat. Atau auem: Net de Huec, Hilh!, Era Soca de Nadau, Es Gòis a Sant Ròc de Vilamòs, era Accion de Gràcies e dus projèctes mès que son en pastador: Eth Bal der Os e Solstici d’ Estiu.

Cau higer que‘n 2018 artenhérem a poder crear e entronizar era imatge de Sant Roc de Vilamòs, escolpida en husta de casse e policromada per artiste alavés Antonio Fernández de Ortega e García de Acilu. Aguesta ei ua reussita ena qu’ a près part molta gent damb era sua aportacion. Eth qu’un pòble s’hèque sòn un projècte e le pòrte enquias darrères consequéncies ei molt polit e de visquec e des de laguens molt mès.

Una entrevista de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.