Home ISTÒRIA ERA VAL D’ARAN CONTRA ROMA
ERA VAL D’ARAN CONTRA ROMA
0

ERA VAL D’ARAN CONTRA ROMA

0

Era Val d’Aran ei ua val tranquilla e bèra situada ena fin d’Occitània. Ei donques era termièra culturau damb Catalonha – dera que ne hè partida des d’era nauta edat medievau -. Totun, non siguec tostemps atau. Hè mès de 2000 annades, en tot arribar-i bèri estrangèrs aperadi romans, es tribús que i demorauen non acceptèren era sua preséncia. Eth poder roman demorèc pendent fòrça temps solament enquias limits des planhères. En tot començar es montanhes qu’ère ua auta istòria.

Ua istòria dilhèu desconeguda peth public generau e qu’auem podut descobrir dera man d’un enginhèr deth sègle XIXen que demorèc fòrça annades entre es diuèrsi vilatges dera Val d’Aran. Siguec pro aimat pes sòns abitants e ajudèc a conéisher melhor aguest cornèr occitan. Se nomentèc Juli Soler i Santaló (1865 -1914).

En son libe Era Val d’Aran (Deputacion de Lhèida, 1988) situe es origines des prumères pròves istoriques trapades ena Val en eth pas des cèltes que trauessèren es Pirenèus enquia territòri ibèr. Segontes Soler era luta entre es dus pòbles siguec longa e solament dempús de diuèrses trobades violentes, aqueri podèren, fin finau, dintrar ar aute costat, eth mès meridionau d’aqueres montanhes.

Ua origina ibèra

Es airenosi non èren sonque ibèrs irreductibles que cerquèren arrecés enes montanhes.

“Ua bona partida des ibèrs sigueren possats entar Oèst – çò soslinhèc Soler ,- e d’auti, en tot passar es Pirenèus, s’establiren enes sues pales, en tot préner eth nom de vascons, e mès enlà eth de gascons […] Aquesti vascons, segon Humboldt, non èren sonque ibèrs irreductibles que cerquèren arrecés enes montanhes”.

Dempús situar Soler es origines dera Val d’Aran en un temps tan aluenhat, contunhe en tot parlar des diuèrses tribús que i demorèren. Segontes Soler, ua des tribús que Cesar atribuïe tamben de provenença basca èren es Garumni, que s’espandiren peth nau conquèst deth Garona dessempuish es sues hònts enquia Sant Beat, en tot seguír-les pera arribera enjòs ua auta tribú aperada Consorrani, qu’artenhie enquia es planhères”. Totun, aguesta consideracion poirie èster discutida per bèth un istorian aranés aué, pr’amor qu’es origines des abitants dera Val en aquera epòca siguec, segontes diuèrses hònts, era dera tribú des Airenosi.

Era arribada des prumèrs romans

Era vida vidanta, maugrat tot, en es petits vilatges dera Val d’Aran – quauqu’uns istorians defenen qu’Aran vò díder Val en basco – contunhèc damb normalitat enquiara arribada des prumèrs estrangèrs. Aqueri sigueren es cartaginesi, prumèr, e es romans dempús, contra es quaus e segontes aqueth madeish autor, es diuèrsi pòbles dera Val d’Aran aurien lutat en tot formar ua liga montanhòla qu’anaue des dera Seu enquia Sobrarb (Aragon).

Dempús dera susmauta de Sertorius contra Roma arribèc Pompeius a Ibèria. Dempús dera victòria militar d’aguest, es sòns aligats, es pòbles pirinencs aligats de Sertorius – entre es quaus se trobarien, segur, es airenosi – aurien auut d’acuélher-se a sòns arrecèsi. Pompeius aurie, dempús d’açò, sajat de respectar es divinitats, leis e costumes des abitants dera Val d’Aran, mès aurie trobat un trebuc fòrça gran entara sua òbra colonisadora romana.

Maugrat eth pas deth temps, era fondacion dera confederacion de nacions en es Pireneus aperada Convenae – qu’auie com capluòc Lugdunum (Sent Bertran de Comenge) e tanben d’un petit vilatge aperat Vetula (Vielha) non se pòt díder que comencèsse era vertadèra colonizacion latina dera Val enquiara epòca dera conquista des Gàllies damb Juli Cesar.

Cesar volguec auer a man e embarrar aqueres tribús enes “sòns asprosi terradors”.

Damb aguesta, en tot trauessar Cesar triomfant es Pirenèus, ei quan i auec era dominacion romana definitiua enes planhères, mès que diuèrses hònts ancianes e entre aqueres Era Guèrra des Gàllies de Juli Cesar – e que Soler soslinhèc – ja volèren descríuer era grana arresisténcia qu’es diuèrses tribús montanhòles heren as romans en tot resistir era sua arribada e es sues escometudes. Siguec ua epòca de guèrra contunha entre es diuèrses tribús des Pirenèus entre es quaus era des airenosi – que demorarie fòrça anades -.

Eth bastiment d’un mur de castèths

Podem donques imaginar era dominacion romana en es planhères situades pròp des Pirenèus, òc. Mès que tanben podem imaginar era paur massiua des abitants d’aqueri territòris as tribús qu’encara demorauen enes montanhes e que hègen tostemps guèrra as armades de Cesar.

Un des capítols més desconeishudi d’aquera istòria dera Val d’Aran de Juli Soler ei era que – per desconeishuda – parle dera estrategia der emperaire roman e es que dempús arribèren contra es airenosi e es autes tribús de nauta montanha. E maugrat qu’ei un episòdi desconegut non ei originau pr’amor qu’es romans sagèren çò de madeish en d’auti luòcs ( coma ena termièra britanica d’Escòcia damb un mur bastit pendent era epòca der emperaire Adrian).

Atau, era istòria confirme que Cesar volguec auer a man e embarrar aqueres tribús enes “sòns asprosi terradors”. Tanben volien prevenguer-se des envadiments que poirien vier d’Ibèria. Per ua o auta arrason manèc bastir ath long des Pireneùs ua tièra de camps encasterats enjunhuts entre eri der Ocean enquiara Narbonense.

De mès, e damb er espandiment roman pes Pirenèus se bastiren punts auançats, tors aperades castellum junhudes damb es planhères per vies. Ena Val d’Aran i aurie ua d’aqueres tors en Lès aperada Casteret e ua auta en Bossòst e mès en diuèrsi auti luòcs dera val qu’encara aurien segontes aqueth autor eth nom de Casterasso.

Era Val d’Aran aurie estat pendent fòrça anades donques un territòri termièra entre es pòbles e nacions qu’aimauen fòrça era sua libertat coma era des airenosi e eth territòri der empèri roman. Ua Val d’Aran dividida en dus damb romans – que damb eth temps avançauen mès e mès – e es tribús autoctones des airenosi der aute costat e que probablaments sigueren en contunh estat de guèrra pendent desenes d’annades damb eri.

Açò mòstre era arresisténcia des abitants d’aqueth cornèr d’Occitània ara imposicion estrangèra. Ara opression e ara tirania. Non èm segurs se poder díder s’aquera caracteristica encara ei present en es aranesi d’aué – dilhèu òc – mès çò que podem díder ei qu’aqueth cornèr aluenhat d’Occitània contunhe era defensa dera lenga e cultura pròpries occitanes encara aué, en 2018, com pendent es darrèrs mil ans. Tan ac hè qu’a dat era sua lenga ath país deth costat, Catalonha, qu’aué tanben l’a coma lengua oficiau. Un beròi present.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.