ERA DIUERSITAT LINGÜISTICA EN CONGRÈS ESPANHÒU
Era Constitucion espanhòla afirme en article 3.3 qu’“era riquesa des desparières modalitats lingüistiques d’Espanha serà objècte d’un respècte e d’ua proteccion especiaus”. En fòrça escadences aguest respècte non a estat aplicat, mès pendent eth Dia Europèu des Lengües, eth pròplèu 26 de seteme, eth Congrès des Deputats espanhòu celebrèc ua jornada d’aumenatge ad aguesta diuersitat lingüistica damb era preséncia dera madeisha presidenta deth Congrès, era malhorquina Francina Armengol, e deth ministre de Cultura, eth catalan Ernest Urtasun, deputats de diuèrses formacions politiques e es representants des maximes institucions des desparières lengües.
Er acte centrau siguec un debat entre es presidents d’aguestes institucions, Andrés Urrutia, president d’Euskaltzaindia (Reiau Acadèmia dera Lengua Basca), Teresa Cabré e Castellví, presidenta der Institut d’Estudis Catalans (d’a on sorgic era idèa d’aguesta amassada), Víctor Fernández Freixanes, president dera Real Academia Galega, Carme Riera Guilena, vicedirectora dera Real Academia Española de la Lengua (Castellana), Jèp de Montoya, president der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO), Javier Giral Latorre, president dera Academia Aragonesa d’a Luenga, Joan Rafael Ramos, vicepresident dera Acadèmia Valenciana de la Llengua, Xosé Ramón Iglesias, secretari dera Academia de la Llingua Asturiana, e Jaume Carot Giner, rector dera Universitat des Isles Baleares.
Coma podem observar, sigueren representades tanben lengües parlades en Espanha que non gaudissen d’oficialitat enes sòns territòris, coma er asturian o er aragonés, atau coma d’autes modalitats dera lengua catalana, coma eth valencian o eth balear. Eth motiu d’aguesta amassada siguec d’exprimir es problèmes que patissen aguestes lengües, en tot rebrembar que cada ua d’eres viu ua situacion plan desparièra (reconeishement oficiau, codificacion, relacions damb es modalitats lingüistiques d’auti territòris…), mès tanben, es “minorizades”, problèmes plan similars. Toti es representants remerquèren eth besonh dera preséncia efectiva d’aguestes lengües en toti es encastres sociaus e sustot damb es naues generacions.
Ua des idèes basiques siguec era reconeishença de cada lengua coma ua via d’expression des identitats, mès tanben coma ua manèra d’enténer eth mon, abandonar era concepcion d’aguesta diuersitat coma un problèma e interpretar-la coma ua vision de coesion sociau e de libertat dera ciutadania e dera societat. Tanben siguec remercat eth besonh de repetir damb mès regularitat aguestes amassades e qu’aguestes lengües e cultures se coneishen dehòra des sòns territòris pròpis.
Mès proteccion entar occitan
Jèp de Montoya demanèc mès proteccion de cap tar occitan, que massa soent ei “desbrembat” quan se parle des lengües oficiaus en Espanha, e reclamèc era destinacion d’ua partida entara proteccion der aranés, mejançant es Hons Estructuraus. Ena sua intervencion rebrembèc era importància der occitan coma lengua des trobadors e era cultura en epòca medievau.
En un prumèr moment, era lengua occitana sonque ère oficiau en Aran, mès des der an 2006, ei lengua oficiau en tota Catalonha; totun demore encara un camin plan long per hèr entà qu’aguesta oficialitat sigue visibla e efectiva. Eth president der IEA-AALO prepausèc era revirada de tèxtes legaus (coma era madeisha Constitucion espanhòla) e webs dera administracion estatau ar aranés.
Era representacion catalana rebrembèc er informe deth Conselh d’Euròpa sus er incompliment pera part d’Espanha dera Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries, atau coma era istòria e es foncions der Institut d’Estudis Catalans coma “ua acadèmia d’acadèmies”.
Eth madeish dia 26, ena Universitat d’Alacant, se reunic eth Conselh des Lengües Oficiaus ena Administracion Generau der Estat e, peth prumèr viatge, aguesta amassada compdèc damb era preséncia der IEA-AALO, a trauès deth sòn expresident Jusèp Loís Sans. D’aguesta amassada sorgic era volontat des institucions estataus espanhòles d’ajudar e protegir er aranés. Aguestes madeishes institucions reconeisheren eth besonh de cambiar eth sòn posicionament de cap tar occitan. Ei eth moment de passar des promesses tàs realitats, sustot en tot auer present qu’Espanha ei eth solet estat sobiran a on er occitan ei oficiau, encara que sonque territoriaument, e qu’era Carta Europèa des Lengües deu èster respectada, coma auie rebrembat Jèp de Montoya pendent era sua intervencion en Congrès espanhòu.
Era cantaira castelhana Rozalén, que tostemp s’a mostrat plan respectuosa de cap tad aguesta diuersitat lingüistica, interpretèc quate cançons en bères ues d’aguestes lengües, coma era catalana “Amor del bo”.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Fotografies balhades per Jèp de Montoya e er Institut d’Estudis Aranesi/ Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana. (IEA/AALO)