Home DIVÈRSES D’EVOLUCION E COMUNICACION
D’EVOLUCION E COMUNICACION
0

D’EVOLUCION E COMUNICACION

0

Las formigas son d’insèctes qu’apertenon a la familha dels imenoptèrs amb d’abelhas e de vèspas. Son, mai que mai, d’insèctes qu’evolucionèron de las vèspas. Pendent la segonda mitat del sègle XXn foguèt confirmat que ja i aviá de formigas pendent lo Cretacèn, fa aperaquí 92 milions d’ans. Lo fossil de formiga mai ancian a una edat d’aperaquí 100 milions d’ans e aperten a una espècia de formiga uèi escandilhada.

Se quicòm arrèsta lo passatge cercan de nòvas rotas.

Fa ara entre 70 e 80 milions d’annadas las formigas comencèron a desseparar-se en mai en mai espècias desparièras. E arribèron a contrarotlar l’ecosistèma ont demoraVan fa 60 milions d’ans. Qualcunas espècias evolucionèron dempuèi espècias de formigas plan primitivas que demoravan jos la superfícia de la tèrra e qu’èran predatoras.

Lo registre fossil de las formigas en Laurasia, lo continent septentrional que i aguèt a la planeta pendent lo Cretacèn es paure. Sonque arrivan a l’1% de totes los insèctes trapats d’aquela epòca. Lor espandiment e contraròtle total de lors ecosistèmas arribèt mai tard, pendent l’edat coneguda coma Paleogèn.

Pendent l’Oligocèn e lo Miocèn las formigas ja representavan fins al 20%-40% de totas las espècias d’insèctes que i aviá. D’aquelas espècias, aperaquí un 10% seriá encara uèi viu.

D’un autre costat, los termits son tanben d’insèctes coneguts coma formigas blancas. Semblan plan tanben de formigas mas apertenon a un sosòrden dels isoptèrs e son pas de vertadièras formigas. La siena familha pus pròcha son los grilhs. E maugrat que tanben son d’insèctes eusocials, lor codi genetic es plan desparièr del de las formigas. Pasmens an patit çò que los scientifics coneisson coma evolucion convergènta e pr’açò an una estructura sociala plan semblanta al de las formigas.

E comunicacion…

Las formigas se comunican amb de feromonas, de sons e lo tacte. Usan lors camins per daissar un rastre de feromònas seguit puèi per d’autras formigas. Quora un formiga exploradora trapa de noiridura daissa un camin de feromònas quand torna a la colonia. Serà seguit per d’autras formigas que daissaràn tanben mai de feromonas e quand i a pas pus de noiridura se produsís un arrèst d’aquelas feromònas.

Aquò ajuda las formigas a faciar melhor possibles cambiaments en l’environament. Se quicòm arrèsta lo passatge per aquel camin las formigas exploradoras cercan de nòvas rotas. Se una formiga capita, lo nòu camin trapat pòt èsser mai cuèrt  e serà seguit per totas las formigas, qu’abandonaràn lo vielh camin.

Las formigas se comunican amb de feromonas.

Se una formiga es atacada, daissa un tipe de feromòna plan singulara per alertar e avisar las autras formigas, que pòdon arribar massivament per l’ajudar. Qualcunas espècias de formigas lançan un tipe plan especific de feromònas contra lors enemics per provocar la lucha entre eles meteisses.

Las feromònas son daissadas tanben sus la noiridura e balhan d’informacion a tota la colonia. Es lor biais de comunicar-se basic. Tanben senhalan lo trabalh que cal far. Se l’espècia a de castas e la reina produsís pas pus cèrt tipe de feromona, las formigas començaran a produire de nòvas reinas.

En mai d’aquò, e tanben per comunicar-se, las formigas son d’insèctes que tanben cridan cèrts sons produsits amb lors maissèras. Son un tipe de sons plan singulars qu’ajudan cèrtas espècias per comunicar-se entre elas o encara, e benlèu mai important encara, per comunicar-se amb d’autras espècias de formigas estrangèras. E daissar de feromonas alavetz poiriá èsser plan negatiu per la colonia de formigas.

Un article de Christian Andreu

Fotografia: Roger Andreu 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.