ETH CRETACÈU

Christian Andreu
0
Pendent eth Cretacèu (entre ara hè 144 e 65 milions d’annades) contunhèc eth procès de separacion des continents. Er ocean Atlantic venguec mès ample e America deth Sud se separèc encara mès d’Africa. Índia e Austràlia tanben vengueren d’isles  gigantes. E era majoritat de çò qu’aué ei Euròpa se trapèc jos era aigua. Fin finau, […]

 COSSI FOGUÈT LO MEGALODON ?

Christian Andreu
0
Malgrat que i aja agut divèrses estudis aquestes darrièrs ans sus cossí èra e cossí viviá la granda làmia preïstorica megalodon, encara ne manca fòrça per ne conéisser corrèctament e amb prigondor sa biologia. D’efièch, sabèm qu’Otodus megalodon foguèt la màger làmia que jamai visquèsse sus la planeta (fasiá aumens 15 m de longor). Mas […]

NAU VIDEOCLIP DE ES PAUMS

Christian Andreu
-1
Era musica occitana qu’ei mòda. Damb « Artz-os-Eth Balh der os », era Associacion aranesa Es Paums qu’a ja tres beròis videoclips musicaus, çò que demòstre qu’era cultura aranesa ei en tot renèisher dempús d’un long temps de silenci.  En aguest videoclip Es Paums e Paoesses abòrden era hèsta d’iuèrn des Barbacans de Canejan, ua hèsta tradicionau […]

LO LAC DE LAS MEDUSAS

Christian Andreu
0
Lo lac de las medusas es un dels lac mai singulars de tota la planeta. Es situat a una de las illas Ròca, a l’estat de Koror, e forma part de las illas Belau, al nòrd-èst d’Oceania. Lo lac de las Medusas, que tanben poiriá èsser nomenat Lac de las Marmolhas o encara Lac de […]

LU SÈT MESSATGIERS de Dino BUZZATI

Christian Andreu
0
Lo debanar de l’istòria qu’anatz legir aquí sota es basat sus de seguidas de nombres regidi per una formula matematica. Li nòtas que troverètz à la fin dau tèxto, son estadi establidi mé l’ajuda precioa de Joan-Glaudi BABOIS. Si rapoàrton à de carculs pas gaire complicats e mencionats dins la novèla. La revirada niçarda dau […]

FAUNA AMERICANA (25): LA SERENA

Christian Andreu
0
Maugrat qu’es un mamifèr gigantàs que pòt arribar a pesar mai d’una tona de pes es tanben un dels animals pus desconeguts de la planeta. Aquò, que deuriá èsser bon per l’espècia, totun, menèt a la serena (Trichechus manatus) a una situacion tras que critica. Lo futur de l’espècia es, segon plusors cercaires, brica segur, […]

ES PRUMÈRS MAMIFÈRS

Christian Andreu
0
Pendent era epòca jurassica, era edat classica, mès non unica, des dinosaures ena planeta, tanben i viueren mamifèrs Mès non er òme maugrat çò que se pòt pensar). De hèt, es prumèrs mamifèrs comencèren a aparéisher des dera edat anteriora, eth Triassic. Èren, totun, animaus petitons, que demorauen tota era sua vida en tot húger […]

LA NASA VÒL BASTIR UN REACTOR NUCLEAR SUS LA LUNA

Christian Andreu
0
Segon lo Departament de l’Energia estatsunidenc, cal trobar una font d’energia alternativa que se pòsca emplegar en plusors missions espacialas que se tendràn lèu entre la Tèrra e la Luna. D’efièch, anóncian que la tòca es de bastir un reactor nuclear sus nòstre satellit per tal de donar de sosten energetic a la populacion que […]

ROBÒTS DAMB CERVÈTH

Christian Andreu
0
Tota ua sèria de robòts naui, damb un « cervèth » pròpri son fòrça pròpd’arribar damb nosati. Son es coneishudi coma robòts neuromorfologics, pr’amor qu’an diuèrses pèces que foncionen  d’una manèra semblanta ara deth cervèth uman. Atau, pòden apréner eri soleti, com demorèc demostrat non hè guaire, quan un robòt d’aguesti podec gésser d’un laberint en tot […]

LA FLOR D’UDUMBARA

Christian Andreu
0
La flor d’Udumbara o Youtan Polou es una flor plan restacada amb lo mond de la legenda. Segon los budistas es una tras que pichonela flor que sonque florís cada 3 000 annadas. En 1997 lo monge nomenat Kim Hairi descobriguèt aquela flor sus una estatua de Boda pel primièr còp, dins un temple de […]