Home ISTÒRIA DARWIN E LOS PARPALHÒLS
DARWIN E LOS PARPALHÒLS
0

DARWIN E LOS PARPALHÒLS

0

Las teorias de l’evolucion de las espècias de Charles Darwin revolucionèron pendent lo sègle XIXn las Sciéncias Naturalas e la compreneson de l’istòria de nòstra planeta. Mas en aquel article volèm parlar d’una de las idèas mai basicas: subrevivon solament aquelas espècias e aqueles individús que sabon s’adaptar melhor als cambiaments e las circonstàncias de l’entorn.

Quand estudiava comprenguèri aquela teoria amb un exèmple fòrça evident. Dins una vila anglesa, abans la Revolucion Industriala, existissián doas espècias de parpalhòls; d’une èran blancs e los autres èran negres. Los predators èran los ausèls, qu’avián incorporadas aqueles parpalhòls a la pròpria dièta alimentària. Los parpalhòls pausavan a las ruscas dels arbres, tanben de color clara. Los ausèls distinguissián los negres, qu’èran fòrça visibles sus la rusca “blanca” e la siuena populacion èra redusida, del temps que las blancas demoravan “amagadas” sus aquela meteissa rusca.

Existissián doas espècias de parpalhòls.

L’arribada de la modernitat

Quand arribèt l’industrializacion a Anglatèrra, las fabricas comencèron a escurcir l’ambient amb lo fum de las siuenas maquinas. E las ruscas dels arbres cambièron las siuenas colors amb de tonalitats escuras. Èran ara los parpalhòls negres los mai “amagats” sus la superfícia de la rusca tanben negra, del temps que las blancas èran sens defensa pr’amor que los ausèls podián los distinguir mai facilament. La proporcion d’ambedoas espècias de parpalhòls cambièt totalament. Ara los negres èran la majoritat de la populacion.

Aquel exèmple es totalament identificable amb quina espècia que siá, tanben l’umana, e mai qu’amb las nòstras descobèrtas scientificas e tecnologicas avèm atengut d’amendrir considerablament aquelas consequéncias, mas tanben amb la nòstra activitat avèm provocat d’autres problèmas fòrça perjudicials (pensam al cambiament climatic). Mas se pòt tanben utilizar aquela lucha per la subrevivença a las entrepresas dins del mond de l’economia, o en d’autres domenis…

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.