Home GEOGRAFIA

GEOGRAFIA

LA MAR E SA COLOR

Christian Andreu
0
Que disen los cercaires que la color de la mar ei en tot cambiar. Qué vad de mei en mei verda. Se ei atau, que’ns cau demandar e perqué ? Segon mei d’un estudi, aquò qu’auré coma causa la creishença deu fitoplancton de la planeta, que creish de mei en mei pr’amor de mei e […]

L’ESPANDIDA DE LAS LIANAS

Christian Andreu
0
Lo cambiament climatic que comença de provocar tanben de pregonds cambiaments en la flora de la planeta. De recents estudis que demòstran qu’un certan tipe de plantas comencen de’s difusar mei e mei pr’amor de las màgers temperaturas actuaus. E la tendéncia qu’ei qu’acabaràn entà envadir tot lo bòsc que i a en de país […]

L’EMERGÉNCIA NATURAU

Christian Andreu
0
A còps tanben va plan conéisher qu’ei çò que hèn los país vesins entà véder com nse podem tanben melhorar l’estat de la natura a nòste. Que disem aquò pr’amor que, pas luenh d’Occitània, dens un aute país europèu, lo governament locau que declarè l’estat d’emergéncia naturau entà avisar que cau reservar mei de territòri […]

QU’EI ARRIBADA LA SHAKURA

Christian Andreu
0
Se i a ua epòca annau japonesa celèbra en dehòra de Japon, dilhèu qu’ei la shakura, lo temps que los cerièrs balhan flors pendent la prima en Japon. En efèit, shakura, que vòu díser literaument en japonés l’epòca que los cerièrs hloreishen. E, maugrat que los cerièrs pòden hlorir abans o mei tard segon la […]

LO DARRÈR PARADIS

Christian Andreu
0
En Angòla, en Africa, i a lo projècte de crear un parc naturau entà protegir los elefants que poiré véder la lutz verda lèu. Lo parc ne serà pas solament en terren segur entaus elefants africans de savana mes tanben entà tota la fauna que i a dens aqueth environament. Que parlam d’un ecosistèma qu’ei […]

LO REIAUME DEUS ORS

Christian Andreu
0
Uei, aprés divèrsas setmanas de viatge en tot ensajar de trobar l’actualitat de la fauna e la flòra de la nosta planeta, que tornam a aquò nòste, los Pirenèus. Pr’amor que la populacion d’ors d’aqueras montanhas contunha de créisher, e uei que pòt dejà estar situada en 83 especimèns. Qu’ei atau pr’amor de la neishença […]

EN CÈRCA DEL VAISSÈL PERDUT

Christian Andreu
0
Un nòu estonant estudi a demostrat que fins al 75% de las naus de pesca industrialas dison pas jamai ont son. E sonque se pòt conéisser la lor posicion amb l’ajuda d’una IA o de satellits. Aquò a fòrça ajudat a melhor identificar la posicion dels vaissèls industrials actuals dins los oceans. E la resulta […]

LA TORNADA DEU BUEU PREÏSTORIC

Christian Andreu
0
Ua anciana espècia qu’ei tornada a Portugau. Qu’ei lo bueu mei pròche deu preïstoric bueu nommat ur, qu’adara comença de’s difusar près deu fluvi Coa, a la region deu medish nom au nòrd d’aqueth país. Mes perqué adara los portugués vòlen tornar a aver aquera espècia autant anciana de bueu preïstoric ? “La nosta tòca […]

MENSH OXIGÈN AUS OCEANS

Christian Andreu
0
Ua equipa de cercaires internacionaus que voló avisar que la mar pateish, uei, ua perta d’oxigèn alarmanta. Aquò que’s debanaré a tots los oceans de la planeta e, que se contunha atau, que poiré provocar ua grana extincion. Entà n’aver ua idèa mei pròcha, los cercaires que confirmèn que las dadas son plan parièras ad […]