Es Mil e ua nets ei tanben ua revirada d’Antòni Nogués publicada per Institut d’estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua. Occitana. Auem volut ne har ua critica damb 3 articles pr’amor qu’es istòries, valor e sens d’aguestes hè d’aguest libre ua des òbres majors dera literatura universau dera umanitat. Aguesta òbre siguec publicada online per IEA en 10 volums. Açò solament ja ei un tribalh sens prètz deth sòn revirador Antòni Nogués. Nosati auem volut separar es temes e estructura – originàriament medievau – pr’amor qu’atau podèm parlar des mecanismes de resisténcia politica, intellectuau e organica a trauèrs dera paraula e d’un biais calmat.
Aguesta estonanta revirada de Nogués des 1000 e 1 nets pòt èster analizada a trauèrs dera literatura, era antropologia sociau o encara era traductologia des lengües minorizades. Mès revirar era òbra ar occitan pirenenc ei tanben un auentatge entara metanarracion, eth discors femenin o encara era dimension expressiua de tot un collectiu. Revirar eth realisme rus o eth romanticisme francés ja siguec un hèt fòrça positiu entar aranés. Es 1000 e 1 nets formarie ja part d’un projècte nacionau aranés de maduracion lingüistica. Qu’ei ua revirada, e açò qu’ei dit lèu, que non a nat tipe de precedent ena istòria contemporanèa der occitan.
Es academics der IEA-AALO an volut demostrar que non n’i auie pro damb ua selleccion antologica. Eth camin causit per Nogués siguec eth camin mès dur pr’amor qu’ei ua revirada sistematica e integrau. Mès, se com pòt un dialècte montanhós isolat geograficament durant sègles recébre era sensualitat, fatalisme e dret islamic mediaveu sense desbrembar era qualitat mès nauta peth camin ? Era tòca ère plan ambiciosa. Eth resultat tamben.
Es paraules de Schahrazada son ua mòstra de com era superviuéncia umana tostemp capitèc, maugrat era arbitrarietat deth poder absolut. Quan eh sultan Schahriar descorbís qu’era sua hemna non ei fidèu, decidís aucir ua vèrge cada matin dempús de s’i maridar era net anteriora. Era aparicion de Schahrazada, hilha deth visir, ei çò qu’arturarà era massacre. Era sua manèra de hè’c ei damb era paraula.
Era literatura coma sciéncia
Schahrazada ei eth simbòl dera literatura usada coma sciéncia entà obrir era ment umana. Eth desir de conéisher eth deman ei çò qu’arrestarà eth tiran. E pr’açò cada net Schahrazada barre es istòries damb era angonia de non saber se qué se demorarà deman. Pr’açò eth sultan artura era massacre, pr’amor que vò saber se com contunhen es istòries de Schahrazada. Damb Antòni Nogués era votz de Schahrazada a un nau ritme estonant. Era lengua hug de nat ritme infantiu. Aguest qu’ei eth gran error de fòrça revirades en d’autes lengües occidentaus europèes. Era Schahrazada aranesa parla coma ua savant que demòstre qu’er occitan tanben pòt definir es estats de consciéncia, retorica e negociacion dera lengua araba originau. Era prosa usada en aguesta revirada qu’ei eleganta e en equilibri entre er exotisme tradicionau semitic e era clartat sintactica d’un classic modèrn universau.
Es istòries des tres prumèrs volums des 1000 e 1 nets an ua estructura ipertextuau : son contes laguens de contes, com es des celèbres caishes russes. Un personatge d’un conte explique era sua vida entà poder sauvar era sua vida e es personatges d’aguest nau conte comencen un tresau conte. Ua experiéncia metaliterària extraordinària. Mès eth legeire non pòt deishar de saber qui ei qui ne perqué hè açò o açò aute. Revirar aguest tipe de literatura non ei bric facil. Mès Nogués capitèc damb er aranés. E açò demòstre tanben era grana qualitat d’aguesta revirada.
Hèr açò necessite d’ua precision cirurgica. Nogués tanben ei mètge. Era coordinacion e subordinacion des oracions ena revirada aranesa ei estonanta. Ei mostrada, un e aute còp era riquesa des pronòms e es estructures pròpries der occitan pirenenc en tot evitar era repeticion pesada. Era velocitat de lectura tanben ei gaireben orau sense pérdre cap rigor gramaticau. Damb açò Nogués demostrèc qu’er aranés ei plan preparat entà recéber tèxtes plan complèxes. En es 1000 e 1 nets era diuersitat ei magnifica ; i a califes, visirs, pescadors, caçaires e princeses, esclaues e èsters deth mès enlà islamic. Cada estament sociau a eth sòn pròpri registre. E ua morau diferenta. Eth tèxt non ei omogenèu. Ei era representacion de tot un collectiu que demorèc en Asia durant sègles.
Mès com revirar açò ar aranés ? Damb ua explotacion extraordinària deth lexic. Era formula usada ajude es parlars des personatges mès populars. Eth lengatge cambie quan parle ua cortesana. En arabi mès tanben en aranés. Açò evite ua uniformitat estetica pesada e en cada tèxt i a demorat ua naturalitat dinamica excellenta. Ena òbra originau i auie fòrça poesies laguens deth tèxt. Entà expressar er amor, era beutat o encara era pòur. En aguesta revirada son trincaments dera narracion usadi entà arturar era accion e gausir dera estetica dera lirica. E acíu er occitan a un auantatge istoric gigantàs.
Pr’amor qu’er occitan siguec a trauèrs de sègles medievaus ua lirica damb ua qualitat des mès nautes ena epòca dera edat mejana. Pr’amor des trobadors. E enes 1000 e 1 nets Nogués da ath tèxt ua musicalitat poetica estonanta. Era revirada non ei estada donques cap revirada simpla dera poesia e pro. Nogués volec dar-li ritme e vida pròpries en un sègle XXI on era majoritat de tèxtes d’internet son ja hèts per IAs. Era paraula des trobadors tornèc a trauèrs des metafòres orientaus der arabi. E capitèc damb expressions coma uèlhs coma gaseles, cabèus coma era escura net o eth sentiment trist des desèrts.
Es 1000 e 1 nets donques son un dialèg entre er orient medievau e era tradicion poetica der occitan. E pr’açò aguesta edicion a ua valor gigantassa. Qu’ei fòrça mès qu’ua revirada. Qu’ei lèu ua òbra exepcionau aué. Ua prumèra conclusion ei díder qu’èi ua revirada istorica sense precedents ena Val d’Aran mès tanben en Occitània tota. Qu’ei ua revirada que va mès enlà dera intervencion culturau filologica e que dintre ja laguens era resisténcia culturau mès prigonda. Pr’amor dera sua nauta qualitat.
Damb Schahrazada, tornam a véder se com eth tèxt, era literatura, era paraula, son es uniques armes que pòden guanhar era barbarie, eth determinisme estupid o encara era desumanizacion deth poder absolut. E açò, aué ei sinonime de grana qualitat. Tanben de libertat. Que cau mercejar ar Institut d’Estudis Aranesi e encara mès Antòni Nogués pr’amor d’ua revirada gaireben scientifica plan complèxa e damb era quau an podut dar ara societat actuau un vertadèr monument literàri que demòstre qu’er aranés non a cap tipe de termièra, com diden es sòns critics. Era lengua aranesa demòre damb aguesta revirada com ua ròca solida en miei des Pirenèus predisposada a guanhar toti es combats que pòden arribar en futur. E açò non ac pòden díder totes es lengües actuaus minorizades.
Un article de Christian Andreu*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Fotografia principala: Sapiéncia occitana/ChatGPT
