Ua còla de cercaires dera UAB an presentat ua basa de donades en accès obèrt que confirma ua ocupacion umana contunha en Parc Nacionau d’Aigüestòrtes des de hè dètz mil annades. Er estudi siguec publicat ena revista online Archaeological Data.
Er estudi amassa enquia 124 datacions de carbòni 14 de 45 depaus diferenti situadi a mès de 2.000 mètres de nautada. Entà Ermengol Gassoit, que dirigic er estudi, an podut atau ordenar enquia 380 depaus arqueologis dera zona, un hèt que non a antecedents ena istòria dera Val d’Aran. Segontes aguestes donades siguec trapada era presència mès anciana de nòsta espècia enes Pirenèus en Abric de Portarró, on sigueren trapades diuèrses estructures damb ua basa de pèira seca e husta de 5.000 annades. Acíu era activitat umana viec mès intensa pendent eth Neolitic.
« Son depaus de nauta montanha, çò didec Gassoit. Son depaus situadi en lòcs innacsesibli que presenten ocupacions longues. E son depaus que sigueren ocupadi en diferentes epòques”. En estudi era prumèra ocupacion deth lòc ei de hè 10.000 annades (Abric des Obagues de Ratera). Dempús ven era Cauna deth Sardo, damb 7.500 annades e dempús encara er Abric de Portarró, ocupat des de hè 7.300 annades.
Ua ocupacion longa
Segontes aguest nau estudi, er Abric des Obagues de Ratera siguec ocupat durant eth mesolitic, era transicion cap ath neolitic, tot eth neolitic, eth calcolitic, era edat deth Bronze, ancian e mejan, era edat deth Hèr, era nauta edat mejana e encara pendent es sègles XIXau e XXau. Un des autors d’aguest estudi, Guillem Salvador, didec qu’”Açò ei ua sequéncia temporau excepcionau que non guaire depaus an”.
Eth madeish estudi confirme que, dempús dera darrèra glaciacion, e quan encara i auien petiti glaciars ena region, ja i auie un o mès d’un petit grop de caçaires-culheires. Totun, i a periòdes damb mès activitat umana que d’auti. Atau, pendent era fin deth neolitic e tanben durant era Antiquitat i a fòrça mès activitat umana locau.
En Abric de Portarró sigueren trapades es prumères rèstes d’arquitectura preïstoriques: ua bassa de pèira seca acabada damb husta de hè 5.000 annades. Aguest qu’ei er exèmple arquitectonic mès ancian de toti es Pirenèus.
Er estudi ei eth resultat de mès de 20 annades de recerca scientifica. E serà clau entà compréner se com es caçaires-culheires alara demorèren enes Pirenèus pendent era darrèra glaciacion. E que tanben demòstre qu’era nauta montanha siguec un espaci de presència umana ath long de milèrs d’annades.
Atau, sigueren recensats enquia 380 depaus arqueologics dera region. Damb talhes diuèrses, possibles estructures arquitectoniques, abrics damb murs intèrns e encara un petit cèrcle de pèires que poirie èster un monument funeràri. Tota ua jòia naua trapada ena Val d’Aran des tempsi preïstorics.
Era Redaccion
