LENGA D’UNA ILLA…SINGULARA

Sardenha es la segonda isla mai granda de la Mar Mediterranèa aprèp Sicília, e se situa al centre de la mar a 350 quilomètres d’Itàlia, al sud de Corsega, amb una distància per rapòrt a Itàlia tradusida en 12 oras de vaissèl o una ora d’avion.

Una desseparacion geografica e culturala e sa posicion estrategica, qu’a totjorn permés una barreja de culturas, e una contunha invasion dels estrangièrs qu’arribavan de la mar per profechar de las sieunas ressorças naturalas son caracteristicas pròprias.

La lenga de Sardenha se sona lo sarde, es parlada unicament en Sardenha e aperten a la branca romana meridionala de las lengas indo-europèas, qu’a conservat los aspèctes originals del latin. D’efièch, demòra coma la lenga mai arcaïca d’aqueste grop lingüistic, que se devesís tanben en diferentas variantas segon lo territòri, e que son dirèctament derivadas d’una evolucion istorica marcada per d’influéncias lingüisticas desparièras.

Es pr’aquò que la lenga se devesís en cinc brancas principalas mai los principals dialèctes derivats, amb prèp d’unes 1350000 locutors presents en l’illa.

Lo dialècte logudorés es una de las principalas macro-variantas de la lenga, originala de la zòna nòrd-oèst e centre de l’ illa, amb la convivéncia d’autras diferenciacions dialectalas e una varianta mixta, e un lengatge de transicion còrs-sarde que s’apèla lo magdalenenc, qu’es parlat solament a l’illa de la Magdalena e que se ten plan afiantat amb los dialèctes còrses parlats a la ciutat de Bonifaci e Porto Velh.

A la vila de Sassar (còsta nòrd-oèst) se parla lo sassarés o turritano, qu’es un dialècte renascut d’una basa toscana-còrsa, evolucionada après amb d’autonomia e amb d’influéncias genovesas-ibericas. Lo dialècte nuorés es parlat al centre e considerat coma lo sarde mai ancian de totas las variantas. Un aspècte caracteristic es la conservacion del son velar C e G tanben davant la vocala, e lo còp de glòta coma caracteristica fonetica.

Lo campidanés es parlat a la plana mai granda situada al centre-sud, e dins lo sistèma lingüistic sarde totas las variantas del campidanés son consideradas las mai devinadoiras e que demòstran pus d’elements de distància del modèl latin classic.

En Sardenha existon tanben d’autras varietats linguisticas romanas diferentas, coma lo tabarquin que es un dialècte ligur parlat a CarloForte e San Antioco, la doas islas que pertanhon al archipèl del Sulcis al sud-oèst, e l’alguerés parlat a la vila de l’Alguer que es una varianta del catalan.

La bandièra Sarda

Un simbòl de las batalhas istoricas es representat a travérs la sieuna bandièra d’origina medievala, que se compausa de la crotz de Sant Jordi amb quatre caps talhats de color negre, que pòrtan un bendatge sus los uèlhs, e entre totas las explicacions conegudas, la bandièra representariá los quatre reis sarrasins que volián conquistar l’illa, apres vencuts per l’armada aragonesa. La meteissa bandièra es lo simbòl nacional de Corsega, amb la representacion de solament un cap de moro talhat que pòrta lo bendatge.

La situacion actuala de la lenga sarda es après sègles de batalhas per l’autonomia cossí; l’an 1948 la Republica Italiana balhèt a l’illa la normativa de Region Autonòma amb Estatut Especial amb un pròpri poder executiu, e un conselh regional capable de legiferir d’un biais autonòm. La lenga sarda es protegida per una lei del 1999, e es estada reconeguda coma segonda lenga oficiala de la Region Autonòma de Sardenha, al costat de la lenga italiana.

En çò de la cultura, lo XXen sègle s’obrís amb la tendéncia a la transformacion de las estructuras tradicionalas de la societat sarda, e tanben al mond cultural. Una posicion de relèu dins la literatura es ocupada per Grazia Deledda Prèmi Nobel en 1926, escrivana de Nuoro qu’a consacrat lo valor e l’originalitat de la literatura sarda. Las principalas tematicas foguèron l’etnica patriarcala del mond sarde, la mòrt e lo dolor, lo pecat e la consciéncia de la finalitat de l’òme.

Totjorn de la vila de Nuoro es Salvatore Satta, jurista e escrivan qu’a escrich subretot en lenga italiana poësias, e lo roman Il giorno del giudizio ( revirada en Lo jorn del judici) escrich en 1977 e qu’aguèt una ampla difusion e un creissent succès de critica, amb la publicacion de reviradas en diferentas lengas estrangièras. Emilio Lussu (1890-1975), nascut en la província de Cagliari foguèt un politic e escrivan, un combatent de la Brigada de Sassari, e dins los fondators del Partit Sard d’Accion PSA .

Antonio Segni (1891-1972) de Sassari, un autre personatge important de la politica que foguèt President de la Republica Italiana de 1962 a 1964. Antonio Gramsci (1891-1937) nascut en Ales (província d’Oristano) èra un politic, filosòf, jornalista, lingüista, critic literari e fondator del Partit Comunista Italian, qu’a escrich Lettere dal Carcere ( Rev. Letras da la prison) e I quaderni (Los quasernets). Gramsci es considerat un dels pensaires mai importants del sègle XX qu’a analisat l’estructura culturala e politica de la societat contemporanèa.

Enrico Berlinguer (1922-1984) de Sassari, foguèt una figura importanta après la segonda guèrra. Foguèt lo secretari nacional del Partit Comunista Italian dempuèi 1972 fins la sieuna mòrt. Èra cosin de Francesco Cossiga (President de la Republica Italiana dempuèi 1985 fins 1992) e ambedós èran familha d’ Antonio Segni.

Subretot pendent los darrièrs ans en Sardenha s’ es assistit tornamai a una florida d’òbras literàrias en particular de genre policièr e negre, probablament per tornar mesurar lo rescontre de las societats anciana e modèrna. Dens la cultura e la tradicion sarda, de mai, cal dire que la locomotiva qu’a totjorn menat lo vagon de la cultura es lo radical interès per las sieunas originas, l’istòria de l’illa, la cultura nuralgica, las tradicions e las cresenças popularas.

*Giuliana Mulas

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.