Home DIVÈRSES CÓRRER FA AVER CERVÈLS MAI CONNECTATS
CÓRRER FA AVER CERVÈLS MAI CONNECTATS
0

CÓRRER FA AVER CERVÈLS MAI CONNECTATS

0
0

Espòrts coma lo gòlf pòdon modificar l’estructura del cervèl e cossí aqueste fonciona. Mas fins ara s’èra pas fach cap estudi scientific sus córrer. Una còla se scientifics estatsunidencs o a estudiat e las conclusions confirman que los corredors an una melhor conectivitat entre las desparièras parts del cervèl. Aquò poiriá afectar determinadas foncions coma jogar un instrument musical.

L’estudi es estat realizat per una còla de recercaires de l’Universitat d’Arizòna. E an pogut demostrar que las personas que corron normalament an un mai grand malhum de connexions cerebralas que las personas sedentàrias. En l’estudi s’a pogut observar que córrer afècta l’estructura e foncions cerebralas de la meteissa manièra qu’o pòt far, per exemple, jogar gòlf o jogar musica.

En aqueste estudi los corredors an mostrat una mai granda connectivitat en divèrsas parts del cervèl.

Per far l’estudi, la còla de scientifics a restacat divèrsas imatges d’escànner d’un grop de joves que corrián abitualament amb un autre grop qu’aviá fach cap activitat atletica pendent un an. Las personas estudiadas avián totas entre 18 e 25 ans e un indèx de massa corporala semblanta. Poguèren aital mesurar cossí actuava lo cervèl quand dormissián pas, sens res far.

Córrer fa melhors cervèls

“Avèm restacat la connectivitat cerebrala d’un nombre determinat de corredors amb la d’un autre de personas sedentàrias – çò diguèt David Raichlen, cap de la còla e antropològ de l’Universitat d’Arizòna -. Voliam aital saber se la conducta qu’aviá coma origina lo motor aerobic fasiá desparièra la connectivitat entre los joves”.

E es estat aital. Los corredors an mostrat una mai granda connectivitat en divèrsas parts del cervèl. La desparietat amb las personas que fan pas cap espòrt es evidenta, çò dison los scientifics. E aquò auriá coma origina la demanda d’informacion que patisson a nivèl cerebral los corredors.

Ara, aquestes recercaires prepausan que far esport pòt ajudar a melhorar las activitats cerebralas. E aquò fa cervèls desparièrs en personas sedentàrias. “Maugrat que son activitats que fòrça gent considèra repetitivas – çò afirmèt Raichlen- s’es pogut demostrar qu’an de besonh fòrça foncions cognitivas complèxas. E aquò a efèctes en lo cervèl”.

Los corredors an una melhor conectivitat entre las desparièras parts del cervèl. Aquò poiriá afectar determinadas foncions coma jogar un instrument musical.

De mai, la còla qu’a fach l’estudi considèra qu’aquò poiriá èsser una informacion importanta en malautiás neurodegenerativas coma l’Alzheimer. Pr’amor qu’ara ja se sap que las connexions foncionalas cerebralas son de mai en mai menors amb l’edat. L’estudi, dison, es una descobèrta scientifica fòrça positiva pr’amor que poiriá aver implicacions en la possible prevencion del declin cognitiu de las personas ancianas dempuèi uèi meteis.

L a Redaccion

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *