De cercaires japoneses descobriguèron que i a una dròga nomenada fasudil que poiriá èsser clau a l’ora d’arrestar l’esquizofrenia en de mirgas. La còla de cercaires usèt aquela dròga per restaurar las neurònas d’aqueles pichons mamifèrs e tornar a far créisser las disfoncions cognitivas de mirguetas amb d’esquizofrenia. La descobèrta es importanta pr’amor que fa d’annadas que los scientifics assajan de descobrir una sortida a aquela grèva e òrra malautiá que patisson cèrtas personas.
Aital, la còla de cercaires de l’Universitat de Nagoya, en Japon, usèt la droga nomenada fasudil en tot redusir los senhals mai clars restacats amb l’esquizofrenia: la reduccion de la densitat piramidala de neurònas e las disfoncions cognitivas que pòdon arribar per l’usatge de metamfetaminas, una medecina utilizada uèi per luchar contra la malautiá. L’estudi de l’usatge del fasudil foguèt publicat al numeric Pharmacological Research.
Fins ara la vulnerabilitat genetica èra plan confirmada coma factor important a l’ora de desvolopar d’esquizofrenia. Aquò es aital pr’amor qu’òm pensa que la còpia de gèns es mai variada de çò qu’es normal en de personas que non an aquela malautiá. D’efièch, mai de variacions en lo nombre de còpias del gèn ARHGAP10 es restacat dirèctament amb aquela malautiá.
Encara una teoria
L’ARHGAP10 a una una proteïna nomenada Rho GTPase, plan restacada amb aquela malautiá mentala. En l’estudi actual los cercaires prepausèron tornar a activar aquela proteïna pr’amor qu’açò poiriá arrestar l’esquizofrenia. De mirgas de laboratòri foguèron utilizadas per confirmar aquela teoria. Aital, quand de mirgas amb de mutacions geneticas de la proteïna ARHGAP10 èra noiridas, mostravan de senhals clars d’esquizofrenia, coma los umans.
Los cercaires de l’universitat japonesa de Nagoya trabalhèron amassa amb d’autres cercaires de l’Universitat de Fujita, situada tanben en Japon, per assajar d’arrestar aquelas mutacions. E o faguèron amb la dròga fasudil. La resulta foguèt plan positiva pr’amor que la densitat piramidala neuronala de las mirguetas tornèt a créisser en l’airal del cortèx prefrontal, una part del cervèl restacada amb l’atencion e tanben la memòria longa. Las mirgas tanben mostrèron melhors resultas en de pròvas visualas. Pasmens, segon los cercaires encara se pòt pas dire que la tròba es definitiva, pr’amor que cal assajar mai encara amb aquela dròga e amb d’autres animals abans d’assajar amb d’umans.
La Redaccion
