Ua naua analisi dentau d’egipcians mòrti hè 3540 annades prepause qu’es Icsòs, qu’envasiguèren Egipte e controlèren eth país pendent mès de cent annades, aurien arribat ath poder a trauèrs de maridatges e sense cap accion militara. Segontes açò ara se daurís eth dobte sus es campanhes hètes pes egipcians pendent eth començament deth nau reiaume entà expulsar aquera dinastia estrangèra.
Segontes es naues donades qu’arriben ara dempús de hèr ua analisi dentau d’egipcians d’aquera epòca, es Icsòs aurien guanhat eth poder a trauèrs de diuèrsi maridatges e non damb ua envasion militara. Siguec atau que poderen èster es senhors d’Egipte entre es annades 3650 e 3540 aC. E maugrat que dempús diuèrsi faraons posteriori escriueren que lutèren contra eri, non ei estat trapat encara cap lòc on i auec ua batalha contra es Icsòs.
Es donades qu’arriben d’aguesta naua analisi dentau afirmen qu’ena vila de Tell el-Dab’a i auec ua arribada generau d’hemnes pòc abans qu’es icsòs vengueren es naui senhors d’Egipte. Aquera ciutat siguec era naua capitau des Icsòs, un grop de gent qu’es egipcians tostemps nomentèren com “es qu’arribèren de dehòra”.
Segontes es resultes d’aguesta naua analisi dentau, era antropològa Christina Stantis, dera Universitat de Bournemouth, confirmèc ena amassada d’antropològs americani deth mes passat, qu’es “icsòs serien mès un grop elitista qu’aurie guanhat eth poder en Egipte des de laguens der estat e non a trauèrs de hèts militari”.
Ua analisi de 71 individús
Aquera conclusion arribe dempús qu’Stantis e eth son collèga Holger Schutkowski analizèren er estronci que i auie en es dents de 71 individús trapadi en desèrt de Tell el-Dab’a. Pròp dera meitat aurien mòrt quauqu’uns sègles abans dera arribada des icsòs mès es auti òc que demorèren pendent aquera epòca. Segontes er estronci – que pòt confirmar era origina geografica des individús – i auec enquia 27 hemnes enterrades pòc abans dera arribada ath poder des icsòs ena Val deth Nil. E solament i auec pògui òmes estrangèrs enterradi pendent era madeisha epòca.
Açò vò díder segontes aqueri antropològs que i auec ua arribada generau d’hemnes icsòs en Egipte que maridèren diuèrses familhes reiaus egipcianes e que damb eth temps es sòns hilhs podèren arribar a èster faraons dera Anciana Egipte. A mès, Tell el-Dab’a, era naua capitau des icsòs, serie ua vila on arribèren dempús d’auti estrangèrs, òmes e hemnes, e que poirie èster considerada pendent aquera epòca com “ua vertadèra ciutat internacionau”.
Tot açò ei contrari a çò qu’era istòria tradicionau arribada enquia nosati a trauèrs de diuèrsi tèxtes egipcians ditz sus es icsòs. Segontes aguesta istòria, aguesti aurien arribat d’Asia der Oèst en 1560 aC ath Delta del Nil. Es egipcians los aurien nomentat heqa khasut, que vò díder “senhors de tèrres estrangères”. Era sua arribada aurie provocat era queiguda der Empèri Mejan Egipcian e es abitants d’aguest país non aurien tornat a auer eth poder enquiara sua expulsion.
Justaments serien es estèles des faraons Kamose e Ahmose que parlen d’ua longa guèrra de liberacion contra es icsòs es qu’ara son dobtoses. Maugrat çò qu’escriuèren es faraons egipcians dempús, non ei encara estada trapada nat rèsta de batalha en territòri egipcian d’aquera epòca. Pr’açò era antropologia pòt arribar a considerar aguesta naua teoria com çò que se passèc vertadèraments. Mès açò, aué encara ei diferent de çò qu’afirme era istoriografia internacionau oficiau.
Era Redaccion
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita
