Ja hè 90 annades dera aparicion deth prumèr Tintin, E aguest personatge s’a convertit hè temps en un classic dera cultura deth sègle XX. Seguit per petiti e adults e tanben colleccionaires, es aventures deth jornalista Tintin d’Hergé sòn, tanben,un estrument fòrça important entà apréner ua naua lengua. Era traduccion ar aranés en una edicion excepcionau, seguirà damb auti albums lèu. Sapiéncia a volut parlar damb Tònho Castet Varela, (1955, Vilamòs) er arrevirador d’Es Jòies dera Castafiòre, (editoriaus Trilita e Zephyrum), eth nau comic de Tintin en occitan sus era sua traduccion, eth trabalh hèt e es projèctes que i a ath torn de Tintin en aranès.
1.- Te portèc fòrça temps tradusir Es jòies dera Castafiore ?
Comencè a tradusir Es Jòies en seteme e è acabat en març, alavetz vò díder que i è estat sèt mesi, mes non a dedicacion complèta, se non ua ora ath dia, perquè trebalhi tanben en d’auti projèctes.
2.- Era colleccion comence peth Tintin mès madur …
Òc Es Jòies ei eth 21au album des 24 que hec Hergé e ei especiau perque ei er unic en que Tintin e es sòns companhs non se botgen de Moulinsart. Enes autes aventures eth reportèr e es sòns amics romen per tot eth mon: Tibet, Congo, America…..
3.- E ara en quin Tintin trabalhes ? Quantes ores i trabalhes cada dia ?
Ara enquia que passe Sant Jòrdi damb eth dia deth libre qu’èm fòrça aucupadi ena promocion de Es Jòies. Dempús contunharam tradusint “Objectiu: era lua” e “Auem cauishigat era lua”, profitant era escadença deth 50au aniversari dera arribada der òme ena lua.
Era idia ei fin finala tradusir es vint-e-quate albums. Normalaments i dediqui apuprètz ua ora ath dia a tradusir Tintin.
4.- Ei fòrça important auer Tintin en occitan, vertat ?
Tiò!!! Qu’ei important pr’amor que atau es mainatges an un recors didactic mès tà apréner er occitan d’Aran.En tot liéger, poden apréner tant vocabulari coma gramatica, perque era traduccion de Es Jòies s’a hèt damb era normatiua der Institut d’Estudis Aranesi, Academia dera lengua occitana.
5.- Serà, segur, tanben un comic de colleccionista ?
Segur. Auem constatat fòrça interès per part des colleccionistes, mès tanben la està crompant eth public en generau. A auut ua bona gessuda.
6.- As auut era ajuda de quauquarrés mès ta hèr era traduccion?
Ja ac creigui. Jo è amiat era traduccion, mès è auut era ajuda dera Associacion Es Paums e des sòns especialistes en aranés, coma son Antòni Nogués que n’a hèt era correccion o Jèp de Montoya que m’a assessorat, toti dus membres dera Associacion.
7.- Com podem ajudar personauments entara consolidacion dera lengua ?
Parlant-la, sustot parlant-la ena vida vidanta. En tot hèr-la a servir coma prumèra lengua en toti es intercambis verbaus que hesquegam cada dia. Non mos cau auer pòur, se conven ja cambiaram a d’aute idiòma se cau.
8.- Mès en estat francés encara non ei oficiau …
Son uns inconscients!!! An un tresòr istoric qu’ei er occitan e non solament l’ignòren e la mensprèden, se non que sagen de hèr-lo a desaparéisher. Mila canaules!!!, guarda quini plors hèn toti perquè s’a ahlamat Nôtre Dame, mès se les està usclant era lengua occitana e arrés se planh ne pantèishe..
9.- Quina ei era tua opinion dera politica linguistica deth Govèrn Catalan…
Pensi que i aurie de dedicar mès recorsi economics. Suenham es pèires, es glèises, es monuments i dedicam sòs tà que non se quèiguen, totun non suenham dera madeisha manèra ara lengua, se comparam es pressupòsti de un e de un aute capítol veiram que i a ua grana desproporcion.
Òc que cau díder que eth Govèrn Catalan ei plan sensible as besonhs der aranés e hè lo que pòt damb es recorsi que a.
10.- Ei un Tintin, ara , fòrça aranés…
È sajat d’èster lo mès fidèu possible ar esperit d’Hergé, mès en tot adaptar es dialògs, es expressions, es lòcs e inclús es insults ara realitat aranesa. Per exemple era coneishuda exclamacion deth mauparlat Capitan Haddock “Tonèrre de Brest”: eth nòm de Brest non a cap de significacion tà un lector aranés. Alavetz l’auem tradusit per “Trons deth Montlude” qu’ei un tuc emblematic dera Val.
Es inspectors Dupont e Dupond ena version aranesa les auem batiat coma Bertranet e Bertranon, que son es oiconims de dues cases que existissen ena realitat e que son plaçades era ua ath cant dera auta, coma es inspectors
11.- Trabalhes en es Paums. Quines son es sues activitats ?
Ena Associacion Es Paums auem coma mission …”promòir era musica, era lengua e era cultura aranesa…” e era traduccion de tèxtes ar aranés ei ua mès des nòstes activitats.
12.- Quini son es tòns projèctes de futur ?
Contunhar aportant era mia collaboracion e era dera Associacion en quinsevolhe projècte qu’age a veir damb era identitat aranesa.
13.- Què hès ara a mès de tradusir Tintin ?
Collabòri coma tutor ena plataforma d’aprendissatge der aranés on-line Club Aranés, participi en un Grop de Convèrsa Aranesa ena Universitat de Lleida e tòqui eth piano ena Corau Es Paoesses de Vilamòs. Ath delà collabori damb era revista Sapiéncia coma corrector.
14.- Quini son es valors universaus que transmet Tintin ?
A Tintin tostemps l’a acompanhat era legenda nera de que ère raciste. Justaments en album Es Jòies dera Castafiòre demore desmantibolada aquera legenda, ja que des de eth prumèr moment Tintin ei er unic que defen as gitanos quan toti, inclús era Gendarmeria les acusen d’auer panat es Jòies dera Castafiòre.
15.- As trabalhat tostemps entara lengua ?
Non, enquiara mia retrèta trebalhaua en mon dera assegurança.
Ua entrevista de Christian Andreu*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
