Home Tag "Revolucion"

LA FIN D’UN LINHATGE

Christian Andreu
0
Benvolut Nikolai. La matinada del 17 al 18 de Julhet de 1918, un linhatge imperial de tres sègles, los Romanov, acabava de manièra tragica al sosterranh de l’ostal Ipatiev d’Ekaterimburg. La tiá meteissa dinastia qu’aviá espandit Russia amb de monarcas coma Pèire lo Grand o Catarina II. Tu eretères un empèri amb de multiplas nacions, […]

A ANDÒRRA, EN CATALAN

LA REVOLUCION COPERNICANA

Christian Andreu
0
Ongan es lo 475en anniversari de la mòrt de Nicolau Copernic, l’astronòm que revolucionèt la vision qu’aviá l’umanitat de l’Univèrs. D’efièch, aprèp Copernic los cercaires comencèron de dobtar que la Tèrra foguèsse lo centre de l’Univèrs. Maugrat que la Glèisa acceptèt pas sa òbra fins lo sègle XVIII, uèi lo jorn es acceptat per totes, […]

A ANDÒRRA, EN CATALAN

Pichona Istòria de l’Umanitat (18) : La Revolucion e los nòus drechs

Christian Andreu
0
Lo 14 de julhèt de 1789 la borgesia de París, impacienta ab lo rei Lois XVI e sa còrt, sasiguèt l’oportunitat ofrida per l’assaut sus la Bastilha – coma aviá tanben sasida l’oportunitat ofrida per l’assemblada dels Estats Generals pel rei en 1788 – d’exigir sos “drechs.” Pendent los ans que seguissián, èm assajèt d’establir, […]

FAUNA OCEANIANA (3): L’OMBAT

PICHONA ISTÒRIA DE L’UMANITAT (8) LO SOCIALISME UTOPIC DE L’EDAT MEJANA.

Christian Andreu
0
A travers l’istòria umana, dels mites grècs d’un atge d’aur, los mites semblables, sian Europèus, sian Asiatics, sian Africans, om vei pertot l’idèa d’un paradís perdut. Es la fondacion de totas las religions. L’animal dich uman es conscient de sa miseria, sia “filosof” o pas, e convencut qu’aquesta miseria deu aver un genesí. Los filosòfs, […]

A ANDÒRRA, EN CATALAN

LA TÈRRA PER QUI LA LAURA

Christian Andreu
0
Fa cent ans comencèt un dels periòdes revolucionaris mai grands de l’istòria contemporanèa de l’umanitat. En 1917 sorgissiá la revolucion russa e finissiá la revolucion mexicana. Ambedoás determinèron lo sègle seguent e los crits de “libertat” encara pòdon èsser escotats en plusors luòcs del mond. La revolucion mexicana (1910-1917) foguèt un dels mai grands movements […]

A ANDÒRRA, EN CATALAN

LA POLITICA DEL MARQUES DE SADE

Christian Andreu
0
Lo 2 de decembre 1814 lo marqués Donacien Anfos Francés de Sade foguèt mòrt dins una asila d’aluenhats. Los mots “sadisme” e “sadiste” son derivats de son nom. De Sade foguèt incarcerat pendent proche de 32 annadas de sa vida (i comprès detz annadas dins la Bastilha), sovent sens accès a la justícia. Pendent la […]

LEI NOMBRES FIGURATS